Ros, Mascarell i el repic de la Seu Vella de Lleida

Les campanes de la Seu Vella de Lleida sonaran l'Onze de Setembre a la tarda, just en el moment de formar-se la cadena humana per la independència. En aquesta decisió, però, no hi ha tingut res a veure cap bisbe ni cap canonge, sinó dos polítics socialistes: un d'ells entestat a coliderar i reforçar el sector catalanista del PSC perquè el partit no s'allunyi encara més de la centralitat de la política catalana, i un altre que ja fa un temps va deixar el partit per embarcar-se, finalment, en el govern d'Artur Mas camí d'Ítaca.

Són l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amos i senyors, com a representants de la Paeria i de la Generalitat, del campanar de la imponent catedral lleidatana, així com del conjunt monumental i del turó a on està situada. Els ho havia demanat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Lleida, a través d'una petició formal presentada dijous al consorci públic que gestiona el turó i el conjunt monumental. La breu cimera entre president i vicepresident del consorci per decidir la qüestió del repic sobiranista es va fer el mateix dia a Tàrrega, aprofitant que Ros i Mascarell coincidien allà en la inauguració de la Fira de Teatre. El resultat: que repiquin les campanes.

Es dóna la paradoxa que mentre bisbes com els de Solsona i Tortosa són ben reticents a fer sonar les campanes de les esglésies com a salutació a l'excepcional mobilització per la sobirania del país, dos seguidors de la racionalista i, en principi, aconfessional socialdemocràcia europea pujaran al campanar, tot i que no en persona, per fer repicar la Seu Vella en atenció a una petició ciutadana.

La Seu Vella i el seu campanar són de titularitat pública perquè Felip V, un cop derrotada i saquejada la ciutat de Lleida el 1707, va ordenar convertir la seu en una infame caserna militar. Al segle XX es va traspassar la titularitat de l'edifici a la Paeria, ja que l'exèrcit es traslladava a un altre turó de la ciutat. Com que la catedral nova no tenia campanar, durant els anys d'ocupació casernària havia continuat fent aquesta funció el campanar de la Seu Vella, fent repicar les campanes els dies assenyalats, i marcant el pas del temps amb el seu rellotge. Aquest funcionament autònom de la caserna va donar al campanar de la Seu Vella un cert aire de resistència, com un darrer vestigi d'allò que era el país abans de la derrota del 1714. Alguns historiadors asseguren que el capítol catedralici va mantenir la propietat del campanar, de manera que el Bisbat en seria el titular, però a la pràctica el consorci públic gestiona el conjunt monumental com un tot de la seva propietat.

Aquest serà el punt simbòlic on començaran els repics de campanes per tot el país l'Onze de Setembre. I els campaners, dos polítics originaris d'un partit que no anirà a la processó.