Polítics amb la flor al cul. El cas Bauzá

En agost vaig marxar a Mallorca amb el mal regust de saber que Bauzá s'havia presentat a Madrid, davant del mateix Rajoy i altres dirigents, com l'exterminador del sistema educatiu de la immersió lingüística a les illes, amb l'excusa que responsabilitza la immersió del fracàs escolar dels nins i les nines illencs. Hipòcritament no parlava ni la retallada de recursos a les escoles, ni de la reducció dràstica de la plantilla de professorat, ni de la pràctica desaparició de les prestacions socials, com a factors que influeixen en aquest “fracàs”. Tota la culpa és de la immersió lingüística, paraula de Bauzá, i per tant s'ha tret de la màniga reduir l'ensenyament del català al mínim (programa TIL, Tractament Integral de Llengües, es diu el projecte).

En la seua conferència, el famós personatge va silenciar el rebuig que ha rebut el seu programa lingüicida per part dels centres escolars, dels ensenyants, dels estudiants i de la societat, com ja vaig contar en maig passat, arran de les manifestacions que es feren en protesta, en les quals hi vaig poder participar. Com l'objectiu del PP és espanyolitzar els nins i les nines, Bauzá entén que s'ha de començar per la llengua, suprimint la immersió lingüística i així ho manifestà, reclamant la medalla de campió, ja que era el primer que havia aplicat el progrom del programa de Wert, així que medalla per al xic. L'espavilat president balear, a la seua terra estant, ja que és madrileny, estava en casa i podia dir totes les mentides i barbaritats que va dir.

He estat parlant amb molta gent, sobre tot ensenyants, i la indignació que senten contra Bauzá està al límit. Jo també i no tinc cap inconvenient a manifestar-ho, així com a subscriure qualsevol manifest en aquest sentit, i ja he enviat la meua adhesió als tres directors de Menorca que han estat depurats per no seguir al dictat les decisions anti-lingüístiques del govern de Bauzá. També m'he adherit a la vaga que estan organitzant els ensenyants, a partir del dia 16, que des de la distància i a la meua manera seguiré.

Bauzá és un exemplar dels individus que senten un odi total a la llengua catalana i que li tenen declarada la guerra (en el seu cas, el que té no és autoodi, perquè ell no és de la terra, és un metec dedicat a la farmàcia i per tant el que té es diu odi a seques). Quan va anunciar que volia que els nins i nines estudiessin quatre llengües: mallorquí, menorquí, eivissenc i formeterenc, cadascú la seua, i no català ja va deixar clar com era de malèvola i retorçuda la seua intenció.

Doncs bé, aquest mateix polític exterminador, és també un triomfador, dels qui naixen amb una flor al cul. Segons llig a la premsa, té tanta sort o més que el famós Carlos Fabra (Castelló). Per exemple, la “seua” farmàcia té el privilegi de facturar a la “seua” conselleria de Salut 600.000 euros anuals més que la resta de farmàcies; quina xamba! Per altra part, les farmàcies han cobrat abans que no els mestres, quina casualitat, i per tant ell també. I mentrestant, i tot en el mateix dia, els diaris informen que la seua dona ha obtingut plaça de professora en un centre també de Marratxí. En conclusió, Bauzá va nàixer amb la flor en el cul!

Per a compensar tanta calamitat bauzista llig també al diari una notícia més reconfortant. La senyora Munar, presidenta del Parlament balear, del Consell de Mallorca i d'Unió Mallorquina, que també va nàixer amb una flor al cul i tot li anava tant bé, ara la flor se li ha pansit i ha acabat a la presó per corrupta. Que ningú passe pena, però, perquè s'ho està passant d'allò més bé. Diu el diari que ja s'ha posat les preses a la butxaca, que les té encisades. “És molt bona, molt agradable, encantadora i amable”, segons la seua esteticista, que és una presa que li arregla els cabells i li fa la manicura dos cops a la setmana a canvi de dos paquets de tabac.

La senyora Munar, diuen, sempre va molt arreglada, porta bossa permanentment i de les cares i sabates de taló, cosa que fa al·lucinar les companyes de garjola. Ocupa ella sola una cel·la, pot fer 10 telefonades de 5 minuts a la setmana, i rebre una visita de 40 minuts. L'única pega, segons diuen les altres preses, és que de tant en tant se la troben plorant, pobra dona, perquè els diu que amb ella han comés una injustícia... Les preses la compadeixen.

Supose que aquest podrà ser el tipus de vida que els espera a tota la colla de polítics que, nascuts amb una flor al cul, però, ara estan en la llista d'espera de ser jutjats i condemnats, per xoriços. A Madrid, com sabem, està el Bárcenas, en presó preventiva per si s'escapa. A València és Blasco i la seua quadrilla els qui esperen l'actuació del jutge; continuació sembla que seguiran el bigotis, Camps, Rita. Tots encara amb la flor al cul, fins que se'ls pansisca.

Finalment, espere que no se'n refien d'aquesta gent i no nomenen Madrid per al tema dels Jocs Olímpics. Quan escric aquestes ratlles, encara no sabem res, sinó que tothom fa conjectures; jo estic en contra de la nominació. Mentre escrivia l'article, m'imaginava la cara que posarien els peperos si els diuen que no, que com no se'n refien que res. Guai, tu, quina cara... Estic en contra de la nominació per raons estrictament econòmiques i de salut social. Si no tenim diners per a les beques escolars, per a la sanitat pública, per als serveis socials, i ni tan sols per a les senyalitzacions ferroviàries, ni per al corredor mediterrani; si estem empenyorats fins l'infinit, per quins collons ens hem d'empassar una altra despesa supermilionària com la dels jocs olímpics, que hauríem de pagar entre tots?

Així que amb aquesta idea antiolímpica i antimadrilenya per un costat i lamentant que Messi els haja donat suport; desitjant un èxit rotundíssim el dia 11 en la Via Catalana per la independència i finalment esperant veure més polítics amb la flor al cul, encara que marcida, ingressant a la presó, ho deixarem per avui, una mica esperançats que tot açò acabe. De moment, El Punt/Avui informa que el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha suspès el decret TIL de Bauzá, donant la raó als qui l'hem protestat i denunciat des del primer dia. A veure si tenim sort en la resta de desitjos.