La llavor que va encetar-ho tot: les consultes independentistes
Arenys de Munt va fer, el setembre del 2009, la primera votació per consultar els veïns sobre la pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol, amb un 96,2% de vots favorables a la independència
La iniciativa ràpidament va tenir suports i més de 500 municipis catalans van imitar-ho en cinc onades, que va tancar Barcelona l'abril del 2011
El 13 de setembre del 2009 és una data que passarà a la història. Arenys de Munt, al Maresme, encetava un procés que a poc a poc s'aniria estenent per tot Catalunya i que, sense que ningú ho imaginés llavors, seria la llavor que derivaria en la petició del referèndum d'independència i l'efervescència sobiranista. A Arenys de Munt es feia la que ha estat la primera consulta d'àmbit municipal no vinculant sobre la independència. Una iniciativa que seria seguida arreu: més de 500 dels 947 municipis catalans celebrarien consultes independentistes en cinc onades que tancaria Barcelona el 10 d'abril del 2011.
La consulta d'Arenys va ser impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, i una moció que la CUP va presentar al ple que defensava demanar als veïns el parer sobre la independència. Els participants havien de respondre amb un sí o un no a la pregunta Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? i hi van poder participar també els immigrants i els majors de 16 anys. Hi va votar un 40,99% de la població i els resultats van ser claríssims: 2.569 vots a favor de la independència enfront de 69 contraris i 29 en blanc. Aquesta inèdita iniciativa va aixecar polseguera. ERC, la CUP i SI s'hi abocaven, el PP i C's hi eren contràries, i altres partits tenien una posició ambigua inicialment.
Però l'èxit es dispararia i en qüestió de poques setmanes i en una primera onada –el desembre del 2009– es feia la consulta en una vuitantena de poblacions, fins arribar als més de 500 un any i mig després. I com a Arenys de Munt, els resultats a les ciutats i els pobles s'anava repetint de forma gairebé mimètica, en què el 88,8% de la quarta onada va ser el percentatge més baix que hi va haver favorable a la independència. A la ciutat de Barcelona es va fer el 10 d'abril del 2011, i un 89,7% dels barcelonins es van declarar, també, partidaris de constituir un estat propi.
Lògicament aquestes iniciatives van topar amb el rebuig d'organitzacions prounionistes espanyoles i grups ultres van convocar amb poc èxit diverses concentracions. El govern de l'època, presidit per Rodríguez Zapatero, intentava minimitzar l'efecte de les consultes, però el procés va ser seguit amb atenció per la comunitat internacional. El desembre del 2009, trenta-quatre eurodiputats, juristes i altres personalitats van formar part de la delegació d'observadors internacionals que van desplaçar-se a Catalunya.
