El Concert per la Llibertat, una injecció de moral per continuar

Nou mesos després de l'esclat independentista de la Diada del 2012, i al cap de mig any de la formació del nou govern català, la suspensió de la Declaració de Sobirania a càrrec del Tribunal Constitucional i les dificultats per establir diàleg amb l'Estat per convocar una consulta pactada havien provocat a la primavera una certa sensació de desànim en alguns sectors de la societat catalana, més que entre les esferes polítiques, on en cap moment s'ha aturat el procés. Tot i això, les entitats civils que lideren la reivindicació sobiranista, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, no han defallit mai en l'esforç, no només per mantenir viva la flama, sinó per estendre-la cap als més escèptics.

En aquest context cal situar el Concert per la Llibertat del 29 de juny al Camp Nou, ple amb gairebé 90.000 persones –una part, fins i tot, darrere l'escenari–, que va suposar una renovada injecció de moral col·lectiva per afrontar el gran repte de l'any, la Via Catalana. Molt lluny havien quedat les grans manifestacions del catalanisme al mateix coliseu blaugrana, amb els recordats concerts de La Crida el 1981, o de Lluís Llach el 1985. La cita, en què van participar uns 450 artistes sobre l'escenari pertanyents a una seixantena de grups, es plantejava ara en certa manera com una continuació natural i, alhora, un homenatge. Per això es concebia en dues parts. En la primera es farien versions d'alguns dels grans clàssics de tots els temps de la música catalana, i hi apareixerien des de l'aplaudit Dyango –vilipendiat entre els sectors espanyolistes pel suport a la causa catalana– cantant Boig per tu fins al vibrant Peret i el seu corejadíssim Catalunya té molt poder. En la segona part, que es va allargar fins a les sis hores de concert, es van interpretar tot de temes històrics del cantautor de Verges, que va obrir i tancar el bloc personalment, acabant amb el seu Tossudament alçats.

Tot i el seu caràcter eminentment lúdic i festiu, diversos cantants van aprofitar per llançar consignes des de l'escenari per reclamar el dret de Catalunya a votar en llibertat per la seva independència, algunes de les quals van ser especialment emotives. De discurs oficial, però, només n'hi va haver un, el de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, que va fer una crida a la unitat i va reclamar als partits concreció en el calendari del procés.

Si per alguna cosa serà recordat el concert, tanmateix, serà per l'espectacular mosaic organitzat per El Punt Avui. En la mitja part, i mentre l'estadi entonava Els segadors a una sola veu, més de 60.000 cartolines es van mostrar al cel i van formar una inequívoca demanda que es volia llançar al món: Freedom Catalonia 2014. Un missatge que ben segur avui tornarà a retronar amb més força que mai.