Tres cadenes al Passeig

Els crits d'“independència” i el vol baix de l'helicòpter van destorbar a les 17.14 hores el son tranquil d'en Marc, segurament un dels més petits que ahir feien cadena al tram 732, al passeig de Gràcia de Barcelona. A una banda l'àvia paterna i a l'altra, la mare. En Marc, que dissabte farà un mes, havia dormit fins llavors al cotxet equipat amb un coixí del cargol treu banya amb l'estelada. “Tant de bo tingui més sort que nosaltres i no hagi d'anar a més actes com aquests”, deia l'àvia. Mentre una veïna de cadena insistia a aquesta família de Sant Gervasi que li fessin moltes fotos perquè quan sigui gran li agradarà comprovar que “ell també ha fet història”.

No gaire més amunt, una néta intenta prendre la cadira plegable a l'àvia. La Núria Terrado i l'Esteve Bombardó, veïns del carrer Provença, també han volgut fer història als seus 82 anys. Hi ha tota la família: “Quatre generacions”, subratlla la Núria. “No ens ho podíem perdre –diu l'Esteve–. Fa molts anys ja corríem davant dels grisos a la plaça de Catalunya.” En Marc, la Núria i l'Esteve van fer la cadena a la part central del passeig de Gràcia. Teòricament, era la reservada pels que s'havien inscrit oficialment a la Via Catalana. Però es va fer bo allò d'on n'hi cap una n'hi caben tres, i tothom va tenir-hi lloc, perquè es van muntar tres cadenes paral·leles separades per dues grans senyeres. El temor dels organitzadors que l'assistència massiva al cèntric i turístic passeig de Barcelona desfigurés la cadena humana va obligar a mobilitzar molts voluntaris preocupats perquè com a mínim fins que es fes la foto tothom estigués al seu lloc. Això sí, després d'uns minuts –pocs– donant-se les mans i d'uns quants crits d'independència, el passeig de Gràcia va tornar a ser la viva imatge d'una manifestació festiva sense ordre ni concert. En el mateix moment, desenes de venedors top manta sorgits del no-res van ocupar les voreres amb bosses, samarretes del Barça i auriculars immensos d'última moda. I en pocs segons, a les terrasses ja no quedava cap cadira buida. “Ja tenim la feina feta. Ara, un relaxing cafè”, comentava un grup de joves, dels vestits amb samarreta groga i una estelada XXL al coll. Entre la multitud anònima, algunes cares conegudes al passeig de Gràcia: els germans Pasqual i Ernest Maragall, que rebien felicitacions i encaixades per ser-hi, i una destacada representació de polítics i sindicalistes bascos. “Som aquí perquè s'hi ha de ser i mostrem que el camí de la democràcia avança”, deia Xabier Mikel Arrekondo, portaveu d'Amaiur. Tot i que, fent broma, es lamentava que al matí s'haguessin perdut les goteres al Congrés: “Era el secret més ben guardat de la candidatura de Madrid: la inauguració de la piscina olímpica.” Cap a les sis, un ensurt: la policia va desallotjar la cruïlla de la Gran Via per un paquet sospitós. Falsa alarma.