Que s'enfonsi el pont!

No eren ni les quatre de la tarda i el passeig de Badalona ja era de color groc i vermell. La concentració més nombrosa era davant la plataforma del pont del Petroli, que s'endinsa uns metres al mar i on, com és habitual, s'hi passejava tranquil·lament. “Van dir que ho tancarien per motius de seguretat”, explica una de les veïnes allà concentrada. El mateix responsable de l'ANC a Badalona, Carles Martret, reconeixia que s'havia rumorejat que es tancaria l'accés i l'alleujava saber que podrien desplegar sense problemes una estelada gegant a la punta. “Vam decidir variar el recorregut per davant de mar per fer-ho més lluït i hauria estat una pena no poder entrar al pont”, afegia. Mentre els minuts avançaven cap a les 17.14 h, el pont s'omplia com un formiguer i molts dels qui passejaven feien broma sobre la seva resistència. “Que s'enfonsi el pont, però primer que ens facin la foto”, comentava un pare de família.

Els helicòpters no deixaven de volar per captar imatges, però a Badalona –i em consta que va arribar fins a Mataró– els qui van estar pendents del cel van veure una avioneta amb un anunci d'Intereconomía on s'hi podia llegir: “España juntos, somos más fuertes.” Tampoc es va estalviar xiulets dels manifestants un ciclista que va creuar pel passeig de Badalona, on la cadena humana s'amuntegava en tres i quatre files, vestit amb la samarreta d'Espanya. Alguns també ens vam quedar de pedra quan va sonar l'himne d'Espanya en una guingueta de la platja. Només van ser uns minuts, però es van fer molt llargs.

La massificació al passeig marítim va fer impossible que en molts trams es donessin les mans, ja que estaven apilonats. Els mateixos veïns quedaven sorpresos. “A Badalona n'hi ha que no votem al PP. Fa tres mesos que vaig escollir aquest tram perquè l'alcalde viu aquí a prop i vull que ho vegi ben ple des del balcó”, m'explica un jove embolicat amb l'estelada. Les referències a l'alcalde Albiol les torno a sentir amb uns càntics pujats de to que alternen la lletra amb el nom del president del govern, Mariano Rajoy.

Entre els manifestants, em sobta la presència d'un grup d'homes amb turbants. El seu portaveu, Gangan deep Singh Khalsa, fa sis anys que viu a Catalunya i assegura que mai s'ha sentit tan ben acollit com a la manifestació de la Diada de l'any passat. “Els catalans em donaven les gràcies per ser-hi i a mi em serveix per explicar que els sicks lluitem pel mateix, no perdem l'esperança de ser independents.”

Un cop feta la Gigafoto, s'anava trencant la cadena humana sense esperar la cloenda per cantar Els Segadors. La ullada de sol després d'un dia rúfol va convidar a passejar amunt i avall o a retornar cap a casa. Ja dins el tren, es tenia una bona perspectiva del que havia estat la cadena humana resseguint l'N-II, ara de retirada.