Fer via a passos de gegant

Els núvols suen a Avinyonet del Penedès. Són les 11 del matí i al camp de futbol en lloc dels gegants i els elements del folklore català convocats només hi ha uns quants paraigües. Els mòbils treuen fum i molts d'ells miren les imatges del satèl·lit meteosat. Bons auguris de cara a la tarda però al matí la pluja, cada cop més intensa, aigualeix literalment la festa gegantera per la independència que s'hi havia programat. Si plou el got segur que estarà mig ple, i per això els ànims no decauen.

De fet, el dia gris no impedirà que alguns dels que hi han vingut s'emportin una imatge “immillorable” de la Diada. És el cas de Jan Schejbal, vingut de Txèquia. Ell forma part d'una petita delegació de 4 txecs convidada per Òmnium Cultural que fa una setmana que es passeja pel país per recollir de primera mà les impressions d'aquest moment històric. Tant ell com els seus companys parlen un català perfecte perquè formen part del Lectorat Català de la Universitat Carolina de Praga. El van fundar el 1991 i tenen un centenar d'estudiants txecs que volen aprendre la nostra llengua. “La història del nostre país té moltes similituds i paral·lelismes amb Catalunya”, explica, i afegeix: “Ja ens encarregarem d'ensenyar les fotografies i d'explicar detalladament els punts clau de la vostra història i el procés que segueix per trobar encara més simpaties entre el poble català i el poble txec.” Parla de la història del seu país, de la de fa molts anys i de la més recent. Parla del 1989 i del desmembrament de l'Europa de l'Est, dels conflictes entre txecs i eslovacs, d'incomprensions i polítiques malintencionades, i en treu una conclusió: “Només amb la comprensió de les dues parts es pot assolir una independència com la que va assolir la República Txeca el 1993.” La seva companya el talla i és per dir-me que molts dels seus amics de Praga avui també han posat l'estelada al seu perfil de Facebook.