Pícnic sota la pluja a l'Ordal

El poble d'Ordal, capital de les muntanyes batejades amb el mateix nom, es va despertar ahir sota un cel embromat, amenaçador, que no va trigar a descarregar aigua sobre els participants de la Via Catalana més matinadors. “El compromís del país no l'aturarà la pluja”, confiaven fa uns dies els organitzadors. I així va ser. El moviment de gent al poble va ser constant des de bon matí i, cap al migdia, les samarretes grogues i les estelades –i també els paraigües i els impermeables– ja inundaven l'avinguda de Barcelona, a tocar de la carretera N-340. Subirats, un dels municipis catalans més extensos, tenia assignats fins a disset trams de la cadena humana, alguns dels quals passaven per zones despoblades. La distància que separa el poble d'Ordal de la urbanització El Lledoner, que ja pertany a Vallirana, n'és un bon exemple. Aquesta zona rodejada de bosc –del tram 359 al 363– va ser coberta en bona part per participants de Terrassa i Vilanova i la Geltrú, i va ser també un dels espais de l'Alt Penedès que van trigar una mica més a omplir-se, tot i que cal dir que la comarca tenia el recorregut ple setmanes abans de la Diada.

“Estic convençuda que després de la Via Catalana el president Mas es pronunciarà perquè no li quedarà més remei”, deia ahir la Marga a la porta d'un forn de pa d'Ordal. Equipada amb un vestit amb el dibuix de l'estelada, aquesta veïna de Vilanova i la Geltrú tenia assignat el tram 359 i s'hi va desplaçar amb 16 persones més de la capital del Garraf. El grup va ser previsor i ja feia dies que havia reservat taula per dinar en un restaurant del poble, Cal Pelegrí, que a l'hora d'esmorzar ja era ple com un ou. Ahir encara hi havia gent que intentava aconseguir una taula al restaurant, que va començar a fer reserves a principis de juliol i tenia ple el menjador, amb capacitat per a 300 persones. Això sí, tothom que va passar per Ordal va tenir l'oportunitat de comprar la mortadel·la artesana que el negoci familiar Ca l'Estevet ha elaborat per la Diada, que té el dibuix de l'estelada i s'ha fet amb pebre vermell i ou.

La pluja que va caure a l'Ordal no va donar treva als participants fins ben entrat el migdia i, tot i que va xafar alguna excursió, en cap cas va apaivagar els ànims. “Hem vingut a fer història”, deia la Mariona, de Ripollet, mentre la seva filla de dos anys jugava amb el seu pare sota la pluja. Entre els que van portar el dinar de casa, n'hi havia que venien més ben preparats que d'altres. L'Antoni Pirla i el seu grup d'amics, tots de Terrassa, van ser els primers a muntar una taula a l'aparcament per a autocars habilitat al tram 362. No els faltava res, però, una mica més enllà, a tocar de la creu del port d'Ordal, els feia la competència el Jordi Grau, que va cuinar unes gambes a la planxa amb una bombona de càmping gas. Ell i el seu grup anaven amb el Centre Excursionista de Terrassa, que va desplaçar unes 800 persones a l'Ordal.