CiU i ERC, “estranyes amistats”

La política catalana va donant voltes en aquestes qüestions: el contingut de la pregunta de la consulta. La data de la seva celebració i a l'espera d'una proposta del govern estatal a la Generalitat. D'altres dubtes bàsics són l'abast legal de la consulta i veure si ERC entrarà al govern o no. Aquest darrer és un debat intens perquè ERC té molts militants que veuen amb recel entrar a formar part com a socis minoritaris del govern català.

Alguns recels ideològics d'ERC amb CiU queden plasmats en el fet que en les eleccions europees ERC s'hagi decantat més per ajuntar-se amb els bascos d'esquerres de Bildu que no pas amb Convergència, que anirà amb els conservadors del PNB per acabar formant part del grup dels liberals europeus.

Queda clar que CiU i ERC no volen anar més enllà del compromís puntual per a la consulta. Cal entendre que, ideològicament, ERC està força allunyada de CDC, i més encara d'Unió, que precisament en les europees forma part del Partit Popular Europeu. Per temes estratègics polítics, ERC s'avindrà a sostenir el govern i fins i tot a aprovar el pressupost del 2014, que avui es presentarà al Parlament. Per això, a ERC li fa “mandra” entrar al govern. Un bon amic es preguntava: “Algú creu que políticament tenen res a veure personatges tan diferents com Sánchez-Llibre (UDC) i Joan Tardà (ERC)?” Val a dir que la història política ha fet “estranyes amistats” i alguna o altra desamistat. L'entrellat polític català està servit. Tota una riquesa, perquè afortunadament a Catalunya no hi ha majoria absoluta ni pensament únic. Ara mateix hi ha un compromís d'esbrinar els dubtes abans d'acabar l'any. És com aquell que ha de pagar un venciment i veu que cada dia el calendari s'escurça... Urgències: aprovar el pressupost del 2014 i saber el contingut i la data de la pregunta que avui sembla que està en una mena de concurs d'idees... Després, ja es veurà.