Sense fer sang del PSC

“Gran cintura de l'amic Pepe Álvarez davant l'allau de preguntes sobre el nostre partit.” Fabián Mohedano, un dels dirigents del sector crític del PSC, Avancem, feia la piulada mentre seguia la conferència Moment Zero del secretari general de la UGT a Catalunya. I és que Álvarez va fugir d'estudi sobre la crisi del carrer Nicaragua, que ha tingut el màxim exponent en el consell nacional de diumenge.

Des del començament, Álvarez tenia clar que hauria de respondre tota mena de qüestions sobre el PSC, tenint en compte l'afinitat entre els socialistes i el seu sindicat. El mateix director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, li advertia d'aquesta situació just quan va fer la presentació de l'acte. Però el màxim dirigent de la UGT tenia la lliçó apresa: no fer sang de la formació de Pere Navarro. Durant la intervenció, va defensar aferrissadament el dret a decidir i la consulta, però no va fer cap esment directe de la polèmica socialista. Això sí, no va poder evitar que el debat arribés a Twitter i que alguns internautes contraposessin la seva posició nítida i clara a favor del referèndum a l'ambivalència del PSC. Aquest munt de comentaris 2.0 van fer que l'etiqueta #momentzero es convertís en una tendència a Barcelona.

En el torn de preguntes, alguns convidats sí que van intentar que es pronunciés. “Marxarà gent del PSC?”; “repetiria aquest discurs que acabava de fer davant de Pere Navarro?”, o “quina valoració fa del consell nacional extraordinari?” van ser algunes preguntes que li van formular. Álvarez es va limitar a dir que és un “bon moment per sumar” i que faria aquesta mateixa exposició davant de qualsevol ciutadà, però d'aquí no va voler passar. Fins i tot, va assegurar irònicament que aquest cap de setmana, mentre a cal PSC es tiraven els plats pel cap, ell era a Madrid i estava enfebrat; per tant, no ho havia pogut seguir –moment en què es van sentir rialles i algun aplaudiment–. Una manera elegant de subratllar que ahir no tocava parlar del PSC. Tocava parlar de la transcendència del dret a decidir i del procés que s'ha engegat a Catalunya, que, pel responsable de la UGT, és imparable. I també del paper cohesionador que han de tenir les organitzacions sindicats.

L'Álvarez d'ahir es va mostrar molt distès, i va acabar parlant de la seva passió pel Barça, de l'arribada a Barcelona l'any 1975 i de la relació que tenia la seva mare, asturiana, amb Catalunya: “Ella sempre defensava Catalunya quan algú en parlava malament i recordava que els seus fills hi vivien.”

I una curiositat per acabar. Ahir es va estrenar una novetat en el Moment Zero. Les taules del convidats, en consonància amb el lloc on tenen lloc les conferències, el Born Centre Cultural, estaven batejades amb noms de personatges del 1714 com ara General Moragues, Marquès del Poal i Marianna de Copons. Álvarez estava situat a la presidencial, flanquejat per la consellera de Benestar Social, Neus Munté, i el diputat d'ERC Pere Aragonès. I, no podia ser d'una altra manera, la seva taula es deia Rafael Casanova.