Desembre

Sovint el mes de desembre esdevé un mes “d'emocions” polítiques. Per citar-ne alguna: a final d'aquesta setmana es complirà el desè aniversari del Pacte del Tinell que va portar Pasqual Maragall a presidir la Generalitat acompanyat dels seus socis, Carod Rovira (ERC) i Joan Saura (IC). Caldrà molta literatura per poder analitzar des del vessant històric com aquell pacte d'esquerres va tenir una forta càrrega d'emocions i molt poc recorregut polític. Llavors, en poc temps es va passar de la gran eufòria de les esquerres catalanistes a un gran desencís que encara avui hi ha símptomes que no ha desaparegut del tot.

En el recordatori i també aquest mes de desembre, divendres farà trenta-cinc anys de l'acte solemne de la Constitució Espanyola. Una carta magna que avui el principal partit del govern no vol sentir a parlar de reformar-la, malgrat que en molts aspectes ha caducat, ja que encara parla del servei militar obligatori, de la mili. També del treball digne per a tots els ciutadans espanyols quan hi ha sis milions d'aturats i una bossa de treball de poca dignitat... Com també per un “cafè per a tothom” que és un fracàs.

Fent un pas de gegant en el temps, aquest desembre també s'esperen esdeveniments polítics a Catalunya. Materialitzar el compromís de CiU i ERC de formular l'enunciat d'una pregunta, la data i el procediment legal per poder convocar una consulta. Per part d'uns quants es respira eufòria de creure que tot plegat estarà prou madur aquest desembre. Per part d'altres, intueixen que el procés acabarà com el rosari de l'aurora.

En aquest desembre hi ha una gran expectativa al davant i difícilment als ciutadans els serà difícil poder entendre que la política catalana no l'aclareixi i no es posi d'acord per tirar endavant els projectes que fins ara han creat una certa eufòria de favorables i desfavorables.