Per què no riuen?

Havent aconseguit comunicar la pregunta i la data per a la consulta. Amb el pressupost català que, previsiblement, s'aprovarà aquesta setmana. Amb el magnat Adelson que fuig de Barcelona i de Madrid. I amb algunes xifres que indiquen que el nombre d'aturats s'està reduint. Només amb aquests fets concrets n'hi hauria d'haver prou perquè un gran nombre de catalans fessin millor cara. N'hi hauria prou perquè els polítics favorables a la consulta riguessin més a les conferències de premsa i perquè un estilista hagués marcat pautes de comportament a la foto històrica de dijous passat. Amb tot el meu respecte, era semblant a la d'unes persones que sortien d'un funeral. Els sobiranistes haurien de mostrar més satisfacció. Era difícil preveure que l'únic pla que políticament s'havia dissenyat tiraria endavant. Que hi hauria pregunta –dues– i data abans d'acabar l'any en què els independentistes tindran l'oportunitat, en cas que vulguin i puguin, de dir dos cops que sí. Malgrat les notables absències dels socialistes. De ben segur que de cara a fer passes en pro de la sobirania era millor la històrica fotografia del 31 de setembre del 2006 al Parlament. Tot l'arc parlamentari –Josep Piqué, del PP, també– acordant els primers punts d'un nou Estatut que va ser escurçat per les mateixes forces catalanes i definitivament retallat pel TC. Cal esperar ara que a la consulta s'hi sumin, com a mínim, els socialistes “crítics”. Perquè aquella foto de 2006 és probable que no es torni a repetir. Aquest any ha estat pèssim per a l'economia i l'atur. El 2014 no hi ha brots verds d'esperança. Rajoy i Rubalcaba fan “pinya” contra la consulta... I per què a la foto de la sala gòtica del Palau de la Generalitat els presents no riuen? Sisplau, si tenen salut riguin i estiguin contents.