CiU accepta obrir més fosses de la Guerra Civil
Una moció al Parlament insta el govern a crear un banc d'ADN per identificar més de 4.000 catalans desapareguts
Canvi en la política de memòria de la Generalitat després d'anys d'inacció. El Parlament va aprovar fa deu dies amb vots de tots els partits menys el PP una moció que demana al govern la creació d'un banc d'ADN per identificar les víctimes desaparegudes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista i obre la porta a reprendre els treballs d'exhumació de cadàvers i actualitzar el mapa de fosses comunes.
Després de l'obertura de la fossa de Gurb, al 2009, la Generalitat va retallar la partida econòmica destinada a l'exhumació de fosses. Tot i això, sí que es van fer treballs a localitats com ara Gandesa, Torrebesses, la Pobla de Massaluca, Corbera, Seròs, la Fatarella o Aldover. Ara, però, l'acció de govern podria variar. CiU va mostrar-se favorable a la moció, que no és de compliment obligatori, proposada per ERC i votada pel PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP, en favor del banc d'ADN i l'exhumació de noves fosses. El text insta el govern a promoure les iniciatives legislatives necessàries perquè “els familiars puguin reclamar els cossos de persones desaparegudes, s'actualitzi l'actual mapa de fosses –ara amb 237 punts– i es reforcin les tasques d'exhumació”. Catalunya té encara, segons un registre de la Generalitat, 4.600 desapareguts dels prop de 30.000 que es calcula que van arribar a desaparèixer als anys 30 i 40. CiU també està d'acord a informar a partir d'ara a la ciutadania de “la possibilitat de lliurar mostres d'ADN per a la identificació dels desapareguts”. Aquest punt, segons les entitats de la memòria, és urgent a causa de l'edat avançada dels familiars directes de persones enterrades a fosses comunes. Com més directe és un familiar, molt més fàcil és descobrir el seu vincle a través de l'ADN.
L'ONU va instar l'Estat a investigar les desaparicions
L'informe del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides, presentat el novembre passat, va criticar durament la inacció del govern espanyol en la recuperació de la memòria i el reclam de justícia de les víctimes de la dictadura. En concret, l'insta a complir amb la seva obligació d'investigar les desaparicions durant el franquisme i dóna un termini d'un any per presentar les millores. ERC, a través de la diputada Gemma Calvet, va recuperar l'informe i va demanar als partits catalans un major esforç per fer complir les recomanacions de l'ONU. El diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, favorable a la moció, va queixar-se que “CiU hagi retallat el 61% dels recursos destinats a polítiques de memòria i reparació”, malgrat que “el 61% no és la mitjana del que s'ha retallat en altres partides sinó molt i molt més”.
