Mas apel·la al suport europeu a la consulta
El president fa saber personalment per carta a tots els mandataris de la UE menys Rajoy la data i pregunta del referèndum, i els insta a emparar-lo
Completa un memoràndum tramès a 45 governs on recorda que la votació prové d'un mandat popular i és legalment possible
La partida catalana ja es juga en el tauler internacional. Tot just tres dies després que una filtració periodística desvelés que el Ministeri d'Afers Exteriors ha fet arribar un extens argumentari a les seves més de 200 delegacions diplomàtiques al món per mirar de desautoritzar el procés i contrarestar l'ofensiva catalana per internacionalitzar-lo, el govern va contestar ahir fent pública una carta que el president de la Generalitat, Artur Mas, va enviar deu dies abans, el 20 de desembre, als 28 màxims mandataris de la UE –tots els primers ministres i presidents tret de Mariano Rajoy, més el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso– per fer-los saber personalment la data i la pregunta de la consulta prevista el
9 de novembre que ve, i
demanar-los directament empara. “Confio que em puc refiar de vostè per donar suport al procés pacífic, democràtic, transparent i europeu en què jo i una àmplia majoria del
poble català estem ple-
nament compromesos”, apel·la Mas, per acabar el seu breu raonament, a Angela Merkel, David Cameron, François Hollande, Enrico Letta i companyia.
La missiva culmina i ve a reforçar els arguments inclosos en un memoràndum de dues planes que la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea ja va enviar el 13 de desembre –l'endemà mateix que els partits favorables anunciessin els termes de la consulta– a una setantena de responsables polítics de tot el món –els departaments d'exteriors de 45 països, inclosos els de la UE i el G-20, com els Estats Units, la Xina, Rússia, Brasil o el Japó, representants dels cossos diplomàtics a Barcelona i Madrid i càrrecs de la UE– per tal de fer-los oficial l'acord.
Tant en aquest document com en la carta, les raons per fonamentar i legitimar el procés encetat pivoten sobre dos grans eixos. El primer, el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre del 2012, que van deixar una inapel·lable majoria del 79% dels diputats del Parlament a favor de l'autodeterminació de Catalunya, i que ara s'ha traduït en el pacte per convocar una consulta entre partits que en representen un 65%, gairebé dos terços. Conscient, a més, de l'enorme ressò mediàtic mundial de les grans mobilitzacions de les dues últimes Diades, com la Via Catalana, el govern i el mateix Mas també fan referència al suport popular ratificat al carrer, i a les enquestes que detecten més d'un 80% de catalans a favor de la convocatòria d'un referèndum.
Aposta pel diàleg i la llei
En un segon punt posa tant o més èmfasi el govern: l'existència de vies legals per convocar la consulta dins de la Constitució, les quals el president recorda que ha “subratllat” per escrit al govern espanyol. “Busquem el diàleg i l'acord”, destaca Mas, conscient que el full de ruta per al reconeixement internacional del procés passa per demostrar en tot moment el compromís per establir una negociació que respecti escrupolosament els procediments legals vigents, i fer notar que la prohibició és una decisió purament política. “No hi ha cap raó per la qual un referèndum no pugui ser autoritzat o tolerat sota l'actual legislació espanyola o catalana (...), tot el que cal és la voluntat política”, referma el memoràndum, que també lamenta que “els líders polítics de Madrid fins ara no s'han compromès amb la realitat de la situació a Catalunya”, i denuncia els intents de l'aparell estatal de “minar l'autoritat política del president de Catalunya”.
El document entra també en el debat sobre la pertinença a la UE, i denuncia que totes les declaracions que s'han fet alertant que Catalunya en quedaria fora estan dirigides a “espantar” els votants perquè no donin suport a la independència. Així, es recorda que els tractats no recu-llen aquesta hipòtesi, per la qual cosa la continuïtat
dependria exclusivament d'una decisió política dels estats membres, i que fins i tot Espanya hi tindria gran interès. També s'alerta de les conseqüències de l'expulsió per als 300.000 ciutadans europeus i les més de 5.000 companyies estrangeres que avui resideixen al país. “Catalunya serà la setena economia més gran de la UE (...) i el seu govern podrà oferir més incentius i millors regulacions perquè inverteixin aquí”, s'indica fins i tot.
Encara un últim apunt: “Catalunya també espera jugar el seu rol en la defensa comuna d'Europa, per ser un actor principal al Mediterrani”, es destaca. És a dir, que “no hi haurà buit català de seguretat.” Els potencials aliats poden estar tranquils.
El govern no espera ara reaccions
El secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, explicava ahir que el govern no espera ara cap gest de complicitat a partir dels documents, que tenen un objectiu “purament informatiu, per esvair dubtes i fer saber a l'exterior que tenen un canal d'interlocució”. Tot i això, assegurava que s'han rebut algunes respostes “amables”, bàsicament protocol·làries, per donar fe de la seva recepció. Un portaveu de l'ambaixada francesa insistia a Europa Press, això sí, en el discurs oficial del seu govern, en el sentit que “és un tema intern d'Espanya i és competència de la seva sobirania exclusivament”.
Albinyana, en tot cas, ja anunciava que al 2014 “s'intensificarà l'agenda internacional”, amb contactes públics i privats, seguint el mandat parlamentari i tal com va recomanar també el Consell Assessor per a la Transició Nacional. El memoràndum que es va enviar al desembre, de fet, és el segon que elabora, després que, dies abans de la Via Catalana, ja en trametés un explicant els antecedents i resumint l'esclat del procés a partir sobretot de la sentència de l'Estatut.