Mas replica a Rajoy que la del diàleg és la via aprovada
El president insta el govern estatal a aprofitar “l'ocasió d'or” per negociar que suposa la petició al Congrés
Qualifica el PP de “partit del no a tot” i referma que convocarà la consulta el 9-N
Ni imposicions ni unilateralitat. El president de la Generalitat, Artur Mas, es va remetre ahir a la via aprovada dijous al Parlament per replicar a Mariano Rajoy, que divendres havia argumentat que no es pot negociar amb qui pren decisions pel seu compte. “Si el que estem fent és enviar una proposició al Congrés. Estem utilitzant els marcs legals. Tot és impol·lutament legal”, va vindicar Mas, que va oferir col·laboració per negociar però alhora va posar en dubte la voluntat negociadora del PP i l'executiu de Rajoy i va deixar clar que convocarà la consulta el 9 de novembre.
A Mas, que intervenia en el consell nacional de CDC i va ser rebut i acomiadat amb crits d'independència –paraula que ell no va esmentar– se'l va veure més relaxat, irònic i vehement que en altres ocasions. Serà que jugava a casa, en una sessió d'autoafirmació convergent ruixada amb l'èxit encara calent de la votació de dijous. Un “pas endavant” amb una àmplia majoria que hauria estat encara més rotunda, va lamentar, “si un partit no anés tan despistat com va”, una referència que podria servir igual per al PSC, al qual CiU ha tractat d'arrossegar sense fortuna al front proconsulta, com per la CUP, que finalment es va abstenir.
Mas, remetent-se precisament a la via encetada 48 hores abans al Parlament, va instar Rajoy que, “si la seva actitud de diàleg és real”, que aprofiti per negociar “l'ocasió d'or” dels mesos vinents, els que van des d'ara fins que arribi al Congrés la petició de transferència de la competència per convocar un referèndum.
Mas, però, va deixar clar, alhora, que confia ben poc en aquest extrem. “La pregunta és: es pot dialogar amb el partit del no a tot? Esperem resposta”, va dir, i va comparar els de Rajoy amb un futbolista trampós que es queixa quan és ell qui ha fet falta i a qui es desemmascara amb les repeticions a càmera lenta. Que, en el cas que ens ocupa, i seguint símil i argumentació del president, revelen greuges passats i presents, del recurs al TC per l'Estatut a l'ús de les transferències que garanteixen la liquiditat de la Generalitat com a eina de pressió contra l'aposta sobiranista de l'executiu català.
“Convocaré la consulta”
Tot i les apel·lacions a la via negociada, Mas va ser categòric: “El 9 de novembre, jo com a president convocaré la consulta i la gent tindrà la possibilitat d'anar a votar.” El president va advertir que seria “molt greu” que algú tracti d'evitar-ho quan les coses s'estan fent “de manera transversal, pacífica i legal”, i va fer una crida a desdramatitzar la situació “sense treure-li transcendència”. Al capdavall, va reblar, “només volem ser un país normal i, per una vegada, nedar a favor del corrent”.
Mas va tornar a fer esment dels fets del 1714 però va demanar, remetent-se al recurrent Churchill, que l'èmfasi del debat es posi en la situació actual, i no en memorials de greuges pretèrits i en “confrontar el present i el passat”, i va reservar espai per aventurar que aquest 2014 l'economia començarà a donar símptomes de revifada.
Article per marcar distàncies amb Maroni
En el seu discurs d'ahir al Palau de Congressos de Catalunya, que acollia la trobada convergent, Mas va fer un esment a l'aspiració catalana a esdevenir un dels països més transparents del món, però cap a la incòmoda trobada amb el president de la regió de la Llombardia i líder de la xenòfoba Lliga Nord i a la manca de transparència que la va envoltar per tractar d'evitar la foto de l'encontre.
Mas, però, sí que publicava ahir mateix un article al diari italià La Repubblica en què marcava distàncies amb la formació de Maroni. “En cap cas el sobiranisme català és l'expressió d'un nacionalisme ètnic, victimista i antiespanyol. El catalanisme sempre ha estat cívic, un factor de modernització i obertura en una Espanya tradicionalment tancada”, escriu el president, que recorda allò de Pujol que “és català qui viu i treballa a Catalunya”, i que hi afegeix que el problema rau en els poders de l'Estat, perquè “contra la societat catalana hi ha, a més de falta de reconeixement, un tracte injust i lesiu”. “No es vol atacar Espanya, simplement volem votar per decidir el nostre futur” mitjançant ”un procés democràtic, pacífic i que no vol excloure ningú”, diu, perquè a Catalunya “el que compta realment no és el propi origen sinó el destí que es busca.