Rèquiem pels serveis locals

“Em queda clar que es tracta d'una llei de racionalització i sostenibilitat de l'economia, però què fem amb la racionalització dels serveis als ciutadans?” Són paraules de l'alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, però que exemplifiquen l'opinió dels alcaldes que ahir van participar en el debat. Tots ells consideren la normativa estatal com un atemptat a les competències municipals que tan sols es justifica per criteris econòmics i que obvia que els ajuntaments són les administracions que coneixen de primera mà les necessitats dels ciutadans i com s'han de prioritzar els recursos. Segons Boixadé, la normativa estatal penalitza encara més els municipis petits, “aquells que vertebren el país i que des de fa anys apliquem l'esforç de mancomunar i gestionar conjuntament els serveis per garantir la sostenibilitat”.

La reflexió de Boixadé va ser compartida per Maria Crehuet, alcaldessa d'Ordis i presidenta de l 'Associació de Micropobles de Catalunya, que va puntualitzar que un servei com el de la recollida d'escombraries “serà igual de car tant si el gestiona l'Ajuntament com si el gestiona una altra administració, perquè no parlem de racionalització, parlem de distància”. Crehuet va recordar que la geografia catalana és plena de nuclis urbans dispersos. “Representem una tercera part dels municipis de Catalunya, però només un 1% de la població total”, va dir.

Aquest desconeixement des de Madrid, on es fan les lleis, de la realitat del territori també va ser un tema recurrent entre els alcaldes, que van insistir a denunciar que el ribot de l'Estat arrasarà aquelles competències que han desenvolupat durant 35 anys de democràcia. Per Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat, la llei significa un retrocés en la participació ciutadana en els pressupostos municipals. El batlle va fer bandera de l'escola bressol del seu poble, “una de les millors de Catalunya i deficitària des del primer dia, però que mantenim conscientment pel gran servei que dóna als ciutadans”. “Qui és Montoro per dir a la gent de Sant Climent que no pot tenir aquesta escola?”, es va preguntar.

L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, va anar més enllà i es va qüestionar què passaria amb aquells serveis “que actualment porten el cartell de no obligatoris”. “Serà l'Estat qui s'encarregarà del trasllat diari a les escoles dels 400 infants i joves de Tordera o simplement es deixarà de fer perquè no es considera prioritari? Qui ho explicarà als pares?”, va dir, i es va lamentar que en la llista de competències que la normativa estatal no treu als consistoris hi ha “tot allò que ningú no vol i que no requereix polítiques socials, com ara la neteja dels equipaments escolars o el tractament d'aigües residuals malgrat que el cànon el cobri una altra administració”. Els representants polítics locals van coincidir a demanar que cal un front comú del municipalisme per intentar frenar el desenvolupament i l'aplicació de la nova llei local.

L'alcalde d'Alella, Andreu Francisco, va posar sobre la taula una altra incoherència de la normativa. “Com a municipi sanejat que som i pagant els proveïdors a 34 dies, la nova llei no em permet endeutar-me i trencar l'estabilitat pressupostària per invertir en l'enllumenat públic i reduir la factura de la llum”, va explicar, i hi va afegir que la llei “busca laminar la capacitat dels governs locals”.

Miquel Buch, alcalde de
Premià de Mar, va acabar amb un exemple clar. “Si vull fer una campanya informativa al jovent per evitar els embarassos no desitjats hauré de demanar permís a l'administració corresponent perquè és una competència que no ens pertoca. Ens hem begut l'enteniment?”, va exclamar.