L'hora de Sant Pol
Commemoren amb una escenificació la destrucció del poble per les tropes borbòniques el 15 de febrer del 1714
Es troba un altre origen que trenca amb la burla de la dita “Sant Pol, quina hora és?”
que rememora els fets
El 15 de febrer del 1714 les tropes borbòniques van arribar a Sant Pol de Mar, al Maresme, i no hi van deixar pedra sobre pedra. La destrucció del municipi va ser igual de gran que l'esperit de revenja, perquè els soldats de Felip V no van permetre reconstruir les cases fins ben acabada la guerra. Els homes i dones s'havien d'aixoplugar sota tendes fetes amb mantes i pals que feien a la sorra de la platja i que havien de recollir a corre-cuita cada cop que tornaven els enemics.
Pels borbònics, els santpolencs eren gent “berganta” i d'aquí ve la dita “Sant Pol, la manta i la gent berganta”. Aquest relat el recull la revista El Santpolench el març del 1890 i hi afegeix una altra història, amb certs tocs de llegenda, que rebat l'episodi burleta de la frase “Sant Pol, quina hora és?”. La tradició malintencionada explica que els prohoms del municipi van fer construir un bonic rellotge de sol al qual van fer posar un sostre de teula perquè la meteorologia no el fes malbé, sense adonar-se que no hi passava la pluja, però tampoc el sol.
En la revisió històrica del 1714 s'assegura que la dita “Sant Pol, quina hora és?” la feien servir en to de mofa els borbònics adreçant-se als santpolencs, que havien perdut les cases, el campanar, el rellotge públic i el temps de les llibertats. Sigui o no del tot certa aquesta nova versió, els santpolencs actuals han decidit escenificar aquest vespre la derrota de fa tres-cents anys amb un espectacle produït pel Centre Cultural i d'Esbarjo, amb la col·laboració d'entitats i voluntaris i que combinarà teatre, dansa, poesia i música. “Tindrà tres escenaris on es desenvoluparà l'acció: la plaça de l'estació i el carrer Nou, ambientats com una fira de l'època; la plaça de Sant Pau, on pujarà el públic fugint de les tropes i des d'on veurà cremar el poble, i la platja de les barques, on es baixarà després que el poble hagi quedat arrasat”, explica un dels responsables del muntatge, Joan Tió. Un narrador serà l'encarregat de conduir els presents per la història, que acabarà amb un muntatge de dansa “que mostrarà el dolor de la pèrdua” i que finalment donarà pas a un cant coral i a un enlairament de globus, “que demostra la unió del poble per renéixer de les cendres i ser capaços de continuar endavant”.
Aquest és l'acte central d'una commemoració que inclou altres iniciatives com ara l'edició d'un número especial de la revista Ens, un concert i l'encàrrec d'una recerca històrica més exhaustiva dels fets que es narren avui. Si l'estudi científic certifica els fets, Sant Pol de Mar podrà reclamar la presència de la senyera en el seu escut –ara ja hi és, però no de manera oficial ni reconeguda per l'heràldica–, atès que s'haurà demostrat que el municipi va ser protagonista d'un fet destacat de la història de Catalunya.