Interior dissoldrà la concentració falangista d'Arenys de Munt si detecta el mínim risc
Els Mossos desplegaran un dispositiu especial per evitar que hi hagi enfrontaments amb grups independentistes
Un alt responsable del Departament d'Interior va admetre ahir que la celebració de la concentració falangista podria alterar el normal desenvolupament de la consulta popular convocada per l'Ajuntament, però va recordar que el dret de manifestació és un dret fonamental reconegut per la Constitució i que no es pot prohibir, «i molt menys a un partit polític que, ens agradi o no, està legalitzat». No obstant, segons aquest responsable d'Interior, la direcció general de la Policia ha condicionat la celebració de la manifestació franquista a un canvi de lloc, ja que Falange volia celebrar-la davant de l'ajuntament, on s'instal·laran les urnes per al referèndum. «Seguint les indicacions de l'Ajuntament, vam decidir traslladar la concentració de Falange a la plaça de Catalunya», van explicar ahir fonts d'Interior, que confien que la convocatòria de Falange no aplegarà més d'un centenar de persones. Els Mossos d'Esquadra desplegaran al voltant de la plaça de Catalunya i per tot el poble un dispositiu especial amb agents d'uniforme i de paisà per tal de garantir la seguretat. Tant si hi ha risc evident d'enfrontament amb grups sobiranistes que donen suport al referèndum com si s'exhibeixen símbols prohibits com ara creus gammades, els Mossos rebran l'ordre immediata de dissoldre la concentració, segons va confirmar ahir aquest alt responsable del Departament d'Interior.
Malestar de l'alcalde
«La Falange és una entitat que, malgrat que a molts no ens agrada gens ni mica, està legalment constituïda i té el dret de manifestar-se. Ara, hem d'entendre que hi ha molts més dies a l'any per fer la concentració perquè no coincideixi precisament amb la consulta popular.» L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (AM 2000), no va amagar ahir, en declaracions a Ràdio Arenys, el seu malestar davant del que considera una imposició per part del Departament d'Interior. Móra va insistir que hi havia converses amb la Generalitat amb la voluntat que es pogués canviar de dia la concentració de la Falange. «Si Interior no anul·la la manifestació ens veurem obligats a demanar ajuda i suport als cossos policials per evitar que hi hagi desordres públics», va afegir. Per l'alcalde, la coincidència dels dos actes antagònics «podria provocar una situació perillosa i, a més, hi haurà gent que se sentirà intimidada a l'hora de participar en la consulta popular».
el precedent històric
t. márquez
El desgreuge per la creu dels caiguts
La història és cíclica i sovint un episodi del present n'evoca un altre de molt semblant del passat. Això és el que ha passat aquests dies a Arenys de Munt. L'anunci de la concentració de Falange Española de las JONS al municipi coincidint amb la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya el proper dia 13 de setembre ha despertat un vell i mal record.
Fa poc més de trenta anys, el 3 de juny del 1979, la població maresmenca va ser «ocupada» durant dos dies per desenes de falangistes convocats en un acte de desgreuge al monument de la creu dels caiguts que el mes abans havia estat enderrocat per ordre del govern local encapçalat per Joan Miquel Figueras, d'ERC. El regidor que va ser responsable de l'enderroc va explicar posteriorment que la decisió s'havia pres perquè era un «símbol feixista, franquista i anticatalà».
La rotunditat de l'acte va sobtar tothom i va enervar les formacions de dreta. Segons recullen les cròniques de l'època i ratifiquen historiadors locals com ara Francesc Forn i Agustí Barrera, la Falange va demanar permís per fer l'acte de manifestació contra l'enderroc. El va obtenir sense problemes i el govern d'Arenys de Munt en ple va anar a presentar la seva dimissió al mateix Govern Civil perquè entenia que la concentració els representava un perill. Finalment no es va tirar endavant la dimissió, però, tal com recorda Sebastià Colomer, que llavors era regidor d'Ordre Públic, «alguns veïns i membres de l'Ajuntament van ser amenaçats per telèfon». Fins i tot famílies senceres van marxar del poble dies abans de l'acte de la Falange per por. La dictadura i les seves conseqüències encara eren molt recents.
El dia 2 de juny, grups de joves que pertanyien, a més de la Falange, a Fuerza Nueva, Fuerza Joven, Comunión Tradicionalista i Frente Nacional de la Juventud van acampar a la plaça Catalunya i van instal·lar una creu de fusta allà on s'havia aixecat el monument que l'alcalde José Missé havia fet construir el 1942.
«Aquella nit van muntar les tendes de campanya al voltant de la Creu i van fer instrucció durant hores. La gent estava expectant i espantada pel que podria passar.» Teresa Missé, autora de la fotografia que il·lustra aquest article, recorda la jornada que va trasbalsar la vida quotidiana del municipi. «És cert que no hi van haver aldarulls, ni destrosses, però el clima que es va generar ens va afectar a tots i ens feia tornar a un règim que acabàvem de deixar enrere», recorda Missé. Ella i la seva germana van demanar permís al capellà perquè les deixés quedar al campanar, que queda davant mateix de la plaça. Des d'allà van poder copsar les poques, per no dir úniques, fotografies que es conserven. El diumenge dia 3, segons rememora Sebastià Colomer, «l'alcalde no es va deixar veure pel poble». «Havíem d'evitar qualsevol confrontació, i jo, com a regidor d'Ordre Públic, em vaig dedicar a calmar els ànims dels veïns davant d'una exaltació tan excessiva del règim franquista», explica el llavors regidor.
La celebració falangista va començar a quarts de d'una del migdia. La creu de fusta havia estat custodiada per membres de la formació i als seus peus s'acumulaven rams i corones de flors. Durant la nit i hores abans un cotxe oficial de Falange es va passejar per Arenys de Munt cridant als veïns perquè participessin en l'acte i cantant el Cara al sol. La majoria de les cases van mantenir finestres i portes tancades. El temps dels discursos va anar a càrrec tant del cap local de FET de las JONS com del cap provincial de Falange Manuel A. Tuero, que van retreure al govern d'UCD tots els mals de «la nova Espanya». Finalment es va tornar a cantar el Cara al sol, a més de Montañas nevadas i l'himne de la Falange. A primera hora de la tarda la creu de fusta va ser retirada i tots els participants de l'acte de desgreuge van tornar a casa seva.
Trenta anys després, el Departament d'Interior de la Generalitat ha donat permís per a una nova concentració de la Falange a Arenys de Munt. I es farà al mateix lloc: la plaça de Catalunya.
