Ganes d'anar a votar
«Mira, que cadascú faci el que cregui convenient, però em sembla que tota aquesta història de la Falange encara fa venir més ganes d'anar a votar.» Núria Paituví, de l'establiment Ca la Nati, explica que els seus clients no comenten gaire els últims esdeveniments vinculats a la consulta popular, però que alguns, sobretot la gent gran, els relaciona amb els fets del 1979. «Jo llavors era a Anglaterra, però els meus pares em van trucar i em van dir que marxaven del poble aquell dia. Eren altres temps i estic convençuda que la gent no actuarà igual», apunta. Per Feliu Parera, de la carnisseria Can Feliu, «la por de fa trenta anys no és la mateixa que la d'ara». «No entenc perquè venen a buscar raons. A Arenys de Munt tenim tot el dret a dir la nostra sobre la independència de Catalunya», comenta. Testimonis semblants es recullen al bar del costat de l'Ajuntament, on alguns es pregunten què ha motivat el Departament d'Interior a permetre que els de la Falange coincideixin a la població amb la gent del referèndum. «És absurd i pot portar problemes», argumenten. La relació entre el proper 13 de setembre i el 3 de juny del 1979 és evident, i els arenyencs més grans ho esmenten sovint. Precisament, un dels regidors d'ERC que va viure els fets, Antoni Torrent, explica que cal destacar la figura de l'alcalde de l'època, Joan Josep Miquel. «Ell i jo, tots dos sols, vam aguantar drets davant la porta de l'Ajuntament tota la desfilada falangista mentre ens insultaven», comenta. Malgrat els anys passats, el record és ben viu. «Des del Govern Civil es va pactar que en l'acte no hi hauria més de 500 falangistes, perquè en volien fer pujar 5.000!», diu, i afegeix que la prudència demostrada llavors és vàlida avui. «Però la decisió d'Interior és molt equivocada», afirma.
