El PSC no compta presentar cap llista al Pla de l'Estany
Tampoc preveuen confeccionar candidatures de progrés municipal, i en el cas de Banyoles, on havien governat, seria el primer cop que els socialistes no acudirien a les eleccions locals
En les pròximes eleccions municipals, per primer cop el PSC no es presentarà a Banyoles, ni tan sols a través d'una candidatura de progrés municipal (PM). Tampoc està previst elaborar llistes a la resta del Pla de l'Estany. Aquesta és, almenys, la impressió que es té avui per avui al partit, víctima tant de la situació de crisi en què es troba el PSC a escala nacional com de la precarietat en què els darrers anys s'ha mogut la formació a la comarca, sobretot arran de la baixa com a militant de l'únic regidor que havien tret a Banyoles el 2011. La militància, que al Pla de l'Estany mai havia estat gaire nombrosa, ara la formen tan sols una dotzena de persones.
Conscients que la marca PSC no passa un bon moment, fa uns mesos els dirigents del partit a la comarca van sondejar –de manera informal– els grups que consideren més pròxims a ells (ERC, ICV i la CUP) per establir un marc de col·laboració. Aquells contactes incipients, però, no van anar més enllà i es va descartar la possibilitat –remota, admeten els socialistes– d'una entesa electoral de cara a la cita amb les urnes de l'any vinent.
“No ho volem forçar”, ha manifestat aquesta setmana, referint-se a les dificultats per fer llistes, el responsable de política municipal del PSC al Pla de l'Estany, Jordi Figueres, que és regidor de l'oposició de Cornellà del Terri i l'únic conseller comarcal socialista. Cornellà del Terri és, junt amb Banyoles i Serinyà, un dels tres únics municipis del Pla de l'Estany on els socialistes tenen representació. Segons Figueras, és possible que els socialistes amb ganes de participar en la política local s'integrin en llistes independents.
Un fet inèdit
Si es confirma que els socialistes no es presenten a Banyoles, les pròximes municipals en aquesta ciutat seran històriques, ja que haurà desaparegut del mapa polític local una formació que, presentada sota el paraigua de la Plataforma Progressista, havia governat la ciutat en la dècada dels noranta (l'època de l'alcalde Joan Solana) i sempre havia estat representada al consistori. En els tres últims comicis, el PSC o Plataforma Progressista va passar de tenir el 30% dels vots i sis regidors (any 2003) al 13% i dos edils (2007) i el 8% i un regidor (2011).