El CATN veu com els dos escenaris “més probables” que una Catalunya independent continuï a la UE o que hi reingressi ràpidament

Després d'analitzar els diversos escenaris que es podrien obrir, el Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN) considera que el “més probable” és que Catalunya no arribi a sortir de la UE o que ho faci per poc temps i sense efectes pràctics. El principal obstacle a la permanència podria arribar d'un previsible vet de l'Estat espanyol. Ho ha dit el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, que aquest dilluns ha presentat l'informe sobre les vies d'integració una eventual Catalunya independent a la Unió Europea (UE).

“Pel CATN, els arguments que amb tota probabilitat tindran més força persuasiva són els favorables a la continuïtat, o com a mínim, a la adhesió ràpida de Catalunya. No té massa sentit que la UE traeixi els seus principis i es perjudiqui econòmicament. L'únic problema seria el vet d'Espanya”, ha augurat Viver i Pi Sunyer durant la presentació de l'estudi aquest migdia al Palau de la Generalitat.

En el seu informe, el sisè dels divuit que l'organisme s'ha compromès a lliurar al govern abans de l'estiu, el CATN identifica quatre possibles escenaris davant una eventual independència de Catalunya. El primer i el segon, que el nou estat romangui a la Unió “sense solució de continuïtat” o bé que surti de la UE –per exemple, pel vet d'un Estat– però hi reingressi ràpidament per via d'un procés “específic”, un període breu de temps durant el qual no s'alterarien de manera efectiva les relacions preexistents. Viver ha subratllat que entre els dos casos hi ha poques diferències a la pràctica i que la qüestió no seria tant si Catalunya està a dins o fora de la UE sinó si es continuaria aplicant el dret europeu existent

Per contra el tercer i el quart escenari serien aquells en què la UE imposaria al nou estat l'“adhesió ordinària”, és a dir, que s'hauria de posar a la cua de la llista de candidats a ingressar al club comunitari, i el de l'“exclusió”, en què Catalunya seria expulsada de la UE i no seria admesa com a candidata a l'ingrés.

L'informe també destaca que ni el dret europeu ni l'internacional preveuen una situació com la que plantejaria un nou estat escocès o català. “No hi ha un total buit jurídic, però [els tractats] no preveuen expressament el cas d'un Estat europeu que ja ha format part de la Unió durant 30 anys, encara que sigui com a part d'un altre”, ha comentat Viver i Pi-Sunyer.

Per aquest motiu, ha afirma que “les tesis que afirmen que Cat quedaria automàticament fora i hauria de demanar l'adhesió no tenen cap base jurídica sòlida, perquè no està previst ni a l'ordenament internacional ni europeu”. “Com tampoc la té la que diu que es quedaria a dins [de la UE]”, ha admès.

També ha recordat que els representants de la UE han mantingut una actitud pragmàtica i prudent en relació a aquesta qüestió i ha vaticinat que “la UE tindrà molt marge per interpretar les normes dels tractats aplicables a una eventual independència de Catalunya”.

De fet, ha considerat que tot plegat tindrà més a veure amb voluntat política que amb la base jurídica. “Dependrà de quins arguments tinguin més capacitat de persuasió”, ha indicat.

L'informe del Consell conclou que els “arguments que amb tota probabilitat tindran més força persuasiva són els favorables a la continuïtat, o com a mínim, a la adhesió ràpida de Catalunya”. “No té massa sentit que la UE traeixi els seus principis i perjudicar-se econòmicament, ha apuntat Viver.

El president del CATN ha apuntat que “l'únic problema seriós és el vet que pugui interposar algun estat, en concret l'Estat matriu [l'espanyol], i que dissuadeixi els estats europeus a aplicar el primer escenari i endarrerir l'adhesió”. “Però la força d'aquest vet no es previsible que forci Catalunya a posar-se a la cua”, ha afegit.

“Els dos escenaris més plausibles és que Catalunya no surti de la UE o que hi reingressi ràpidament”, ha insistit.