“Per estar al govern cal una sintonia total, que ara no hi és”

Preocupat per la situació del país i també molt animat perquè tenim la sensació que, si els ciutadans ho volen, la democràcia trobarà el seu camí.

[Riu] Al contrari. Tenim tots els desavantatges de no estar al govern i els inconvenients d'assumir una gran responsabilitat de donar suport a un govern, amb el qual no sempre estem d'acord, però al qual intentem ajudar i protegir tant com el país necessita.

No especularé sobre aquest tema, però farem tot el que estigui al nostre abast perquè els ciutadans puguin votar.

De marge legal n'hi ha. La democràcia està feta per fer lleis, i les lleis no poden coartar la democràcia. El marc legal sempre existeix, perquè es construeix i és fruit de la voluntat dels ciutadans. Per tant, si no hi és el construirem. Però estem convençuts que n'hi ha, ja sigui per la via catalana o la internacional.

El millor instrument és un referèndum, perquè permet una pregunta clara amb una resposta explícita. La consulta és una eina molt poderosa dins de la societat catalana, perquè hi ha molta gent que hi està a favor i gairebé un 90% diuen que s'ha de respectar el resultat.

Si especulo amb una alternativa al referèndum, l'afebleixo. De la mateixa manera que Rajoy o Rubalcaba no especulen sobre què passarà el 10 de novembre quan guanyi el sí a la independència, jo tampoc ho faig.

Estem convençuts que no, però l'Estat serà responsable dels seus actes i ha de ser conscient de les seves decisions davant de la societat catalana i de la comunitat internacional. El govern espanyol deu prop d'un bilió d'euros i els creditors els volen recuperar, i qualsevol gest que faci té conseqüències sobre la seva vida econòmica, financera o política. L'Estat, per tant, és més sensible a les pressions dels mercats que a les dels ciutadans, i nosaltres hem de saber aprofitar les eines que ens regala cada dos per tres.

Sempre ens neguen el dret a votar i cada cop que ho diuen converteixen la independència en sinònim de democràcia, i aquesta és una eina fabulosa.

No ens hem vist mai.

No hi haurà tercera via ni tampoc cap oferta, però si n'hi hagués alguna, no la compliria. L'experiència ens ensenya que l'Estat incompleix els estatuts, la Lofca, la seva constitució o els seus acords internacionals. Una altra cosa és que alguns catalans es vulguin vendre abans que ningú els faci una oferta de compra. Per tant, es regalen. El pitjor de tot, però, és que aquests regalen els drets i els interessos dels ciutadans.

No em toca parlar-ne. Que els dirigents del PSC facin el que creguin oportú [...] Em sembla poc oportú, però, que un exministre, Celestino Corbacho, digués per Twitter que ERC expulsaria el seu president perquè assistia a processons de Setmana Santa a Sant Vicenç dels Horts. Un alcalde ha de complir les seves obligacions, i una és estar al costat de la seva gent. A vegades utilitzen un llenguatge... Li posaré un exemple.

Quan sento el seu portaveu, Maurici Lucena, dient que als despatxos d'ERC hi ha documents secrets per perjudicar el PSC és al·lucinant. En el fons es tira pedres sobre la seva teulada. Per si mateix es desqualifica.

El que procurem és sumar tanta gent com sigui possible en la causa de la defensa de la democràcia i d'un referèndum.

És nou que un exdirigent del PSC tingui un compromís explícit amb la independència. Això és nou, no?

Vull repetir si no hi ha una causa de força major.

Quan les casualitats passen diverses vegades s'arriba a la conclusió que molt casuals no són. El ple va arribar a un acord per al pagament dels dies meritats als empleats, i és una decisió avalada per un centenar de sentències i que han pres administracions del PP. No deixarem de fer allò que és just. Ningú ens intimidarà i no ens rendirem. Si som majoria, guanyarem.

Ens intimiden quan ens amenacen amb mesures pressupostàries, quan prenen decisions sobre les infraestructures o quan incompleixen els acords en finançament.

És profitós i fem moltes coses que el país necessita.

Tenim una sintonia adequada, positiva i esperançadora.

El president ens hauria de cridar i ens hauria de dir que des de dins del govern podem fer més que des de fora (...) També és evident que estar en un govern implica que hi ha d'haver una sintonia i una coordinació en tots els àmbits que ara no hi són.

Cada cop que hi ha en joc els interessos d'aquells que han manat sempre, els partits de tota la vida s'alineen per defensar-los. I no només em refereixo als governs, sinó a sectors que manen molt sense estar al govern. Poso un exemple: La Caixa mana molt, o determinats grups mediàtics, com ara el grup Godó. Ho veiem en l'externalització del departament de publicitat de TV3 o en el tema de BCN World. En aquest últim cas, estem a favor que hi hagi una bona inversió, però ha de ser bona. L'inversor no hauria de tenir cap inconvenient que en lloc d'una rebaixa d'impostos per davant hi hagi un sistema de bonificació fiscal per darrere. Aquesta rebaixa és per a tots els del sector del joc i molts se'n beneficiaran sense haver fet cap inversió ni crear llocs de treball. Això és fer trampa.

Cap ni un. El que hem de procurar és que les forces favorables al referèndum fem el millor resultat possible. El problema seria que guanyés algú que està en contra del referèndum.