A Alp no pengen la bandera espanyola pel clima cerdà
No poden fer entendre a María de los Llanos de Luna que les glaçades i la neu la malmeten
En resposta als requeriments i contenciosos, li remarquen que també és objecte de moltes bretolades
La fixació d'un parell de veïns de la Cerdanya amb la bandera espanyola està fent anar de corcoll diversos ajuntaments de la comarca i fins i tot el Consell Comarcal. El serial més surrealista afecta l'Ajuntament d'Alp, que des del maig de l'any passat intenta fer entendre a la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, que tenir la bandera del seu govern a la façana de la casa consistorial els costarà molt car, perquè totes les que hi han onejat han estat objecte de bretolades. I és que l'edifici de l'ajuntament és d'una planta i altell –s'assembla a una casa unifamiliar–, i les banderes s'han de situar en uns suports que estan a l'abast de tothom que passa pel carrer. Han estat objecte de diverses bretolades i, per tant, l'experiència desaconsella que s'hi tornin a penjar. L'alcalde, Ramon Moliner (CiU), remarca que, per això, a la façana de l'ajuntament d'Alp, no oneja cap bandera. A més, hi afegeix que la climatologia de la Cerdanya, sobretot a l'hivern i en determinades setmanes de la primavera i de la tardor, és molt agressiva i això fa que els teixits de les banderes, igual que els seus suports, es deteriorin fàcilment.
L'Ajuntament d'Alp va rebre el maig del 2013 un requeriment de Llanos de Luna perquè pengés la bandera espanyola a la façana. Aquest requeriment va estar provocat per una carta que va rebre la delegada d'un particular, en què també informava que aquesta bandera no onejava a l'exterior dels ajuntaments de Puigcerdà, Llívia, Ger, Isòvol, Das, i, ja a la Cerdanya lleidatana, de Bellver i Prats i Samsó.
Després de rebre aquest requeriment, l'Ajuntament d'Alp va decidir penjar la bandera espanyola uns dies, però la va retirar. Aleshores, un altre veí va tornar a denunciar el fet a Llanos de Luna, que va interposar, el març passat, un contenciós pel que ella considerava un incompliment de la llei de banderes. De resultes d'aquesta denúncia, la delegada va enviar-hi la Guàrdia Civil perquè certifiqués amb fotos que no hi havia aquest símbol.
Tampoc, però, en aquesta ocasió no se li va poder fer entendre que la climatologia adversa i les bretolades s'encarregarien de tornar a retirar la bandera espanyola si no ho feia l'Ajuntament abans. L'alcalde ha informat que, d'acord amb aquest argument, mantindran la façana de l'ajuntament d'Alp neta de banderes.
El segon dels denunciants va informar en una carta a la delegada del govern espanyol que lamentava el tracte que es donava a la bandera espanyola a Alp, al Consell de la Cerdanya i a l'Ajuntament de Puigcerdà, on criticava que hi havia estat intermitentment dues vegades i lligada perquè no onegés. Acabava la missiva demanant-li una bandera espanyola de 120x130 centímetres per substituir la que l'expresidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, li havia fet arribar feia quatre anys per al seu balcó.
LA FRASE
LA DATA
Llanos de Luna fa penjar la senyera a Bolvir
No és pas ciència-ficció. En aquesta guerra de banderes que lidera la delegada del govern espanyol, Bolvir és un cas peculiar. I és que l'alcalde, Bartomeu Baqué (Endavant Cerdanya), va rebre un requeriment en què li manava que pengés la senyera al costat de la bandera espanyola. L'Ajuntament que presideix va ser un dels molts del país que van rebre un primer requeriment en què es reclamava la presència de la bandera espanyola a la façana de la casa consistorial i s'ordenava la retirada de l'estelada. L'alcalde va decidir hissar la senyera i la bandera local a la plaça Major, i l'estelada, en un important jaciment arqueològic que és molt visitat. La seva sorpresa va ser rebre un últim requeriment en què María de los Llanos de Luna li manava que posés la senyera al costat de la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament. Justificava que així es complia la llei de banderes. A la Cerdanya, a part de Bolvir i Alp, també l'ajuntament de Puigcerdà i el Consell Comarcal de la Cerdanya han rebut requeriments de la delegada del govern espanyol en què ordenava que s'hissés la bandera del seu govern. En el cas de l'Ajuntament de Das, li ha obert un contenciós per haver aprovat la sobirania fiscal. L'ofensiva contra els ajuntaments sobiranistes, doncs, continua.
