Política

L'anàlisi

Que ve Brussel·les!

Les mesures recorden a les adoptades pel govern espanyol, també socialista, de Zapatero, l'any 2010

L'estalvi de 50.000 milions de la despesa pública, proposat pel president François Hollande, al gener, desgranat per Valls a l'abril, i ratificat ahir per l'Assemblée Nationale, s'emmarca en el pacte de responsabilitat, pedra angular del projecte econòmic governamental a la segona part del quinquenni. Els objectius: reduir el dèficit públic per acostar-lo a les exigències comunitàries del 3% del producte interior brut (PIB) al 2015, i fomentar el creixement i la creació de feina fent la vida més fàcil als empresaris, abaratint-los el cost del treball i abaixant-los impostos. I ja que un terç de la bancada socialista no acabava de veure clar el brindis a l'austeritat i al neoliberalisme del govern, i havia amenaçat amb no donar-hi suport, intentar també encabir la justícia social promesa per Hollande després de la desfeta a les eleccions municipals.

En xifres, les retallades es distribuiran de la següent manera: 18.000 milions de les arques de l'Estat, a on s'ubicarà la congelació del sou dels funcionaris fins a l'octubre del 2015; 11.000 milions més de la Seguretat Social, en part a través de la no revaloració de les pensions, i de reformes ja decidides anteriorment com el retard de la jubilació; 10.000 milions de la Sanitat, dels quals no se'n coneixen més que detalls secundaris com un major ús de medicaments genèrics; i 11.000 milions d'aprimar l'administració pública a través d'una revolució territorial que implicarà la fusió de regions i la desaparició, com a òrgans executius, dels 101 departaments de França. Després de la insistència del sector crític, del pla d'estalvi en quedaran exempts els jubilats amb pensions inferiors a 1.200 euros al mes, i els funcionaris amb sous més baixos, a qui se'ls apujarà en 440 euros anuals.

A més, s'inclourà una clàusula a la congelació funcionarial, per revisar-la cada any en funció de la situació econòmica, i s'accelerarà la posada en marxa d'un augment del 10 per cent en les prestacions socials a les persones per sota del llindar de pobresa. La diligència de Valls a l'hora d'aprovar el pla d'estabilitat pressupostària no és casual. Amb l'arribada del maig toca presentar els deures a Brussel·les. A saber, mesures fiscals i previsions d'acompliment del dèficit, per tal d'evitar sancions. Més encara després de fracassar l'intent francès d'aconseguir nous aplaçaments per quadrar la caixa de l'erari públic. Tot i que França ha seguit el seu propi calendari, i que recentment ha anunciat mesures extra al pacte de responsabilitat per abaixar impostos a empreses i llars –és a dir, recaptació estatal–, el govern no ha pogut esperar més.

Les mesures recorden a les adoptades pel govern espanyol, també socialista, de José Luis Rodríguez Zapatero, l'any 2010. Zapatero va reduir el sou dels funcionaris un 5% i el va congelar al 2011, va congelar les pensions excloent-ne les mínimes i va posar fi al xec bebè. Llavors, l'expresident espanyol va reconèixer que no volia prendre les mesures però que s'hi veia obligat. Ahir, Valls, en canvi, va apel·lar a la coherència, el coratge i l'orgull de les decisions adoptades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.