Les europees, a sis mesos de la consulta del 9-N

La federació afronta les eleccions amb l'objectiu de repetir, almenys, els resultats del 2009. És a dir, que obtinguin escó Ramon Tremosa i Francesc Gambús. La federació posarà indirectament a prova la gestió governamental del procés i de la crisi amb la incògnita de si ERC la superarà per primer cop a les urnes. En cas que els republicans avancin CiU, serà molt diferent si el marge de la victòria és petit o percentualment gran. Si s'enfonsa el 25-M, es reobriran dins la federació les velles ferides de les últimes eleccions al Parlament i ja hi ha veus que parlen d'una crisi interna. CiU vol aprofitar la mobilització de les bases per mantenir-les en tensió amb vista al pròxim cicle electoral, amb les municipals a la vista, en espera de com es resol la consulta.

Afronta les eleccions amb el repte de ser la força més votada i donar el sorpasso a CiU. Els republicans presenten Josep-Maria Terricabras i asseguren que el més important és la suma dels partits sobiranistes. També neguen que una victòria seva afebleixi el lideratge de Mas. Terricabras centrarà part de la campanya a aconseguir que la participació arribi al 50% a Catalunya. Segons Terricabras, els catalans han de demostrar que estan interessats en Europa, sobretot si pretenen que la UE intercedeixi a favor de la consulta. Un altre objectiu és obtenir dos eurodiputats. El número dos és l'exconseller socialista Ernest Maragall, que encapçala el projecte de Nova Esquerra Catalana.

L'aparell del PSC es juga el seu futur, i en particular el del primer secretari, Pere Navarro, en unes europees en què presenta un jove, relativament desconegut i sense perfil europeista. En la qüestió del dret a decidir, es preveu que el candidat Javi López intenti passar-hi de puntetes: ni excessivament contrari, ni gens favorable. López, de 28 anys, líder de les JSC i amb poca experiència de gestió més enllà d'haver estat conseller de districte a Barcelona, es presenta com una cara nova però no renovadora. El sector catalanista del PSC, que fins ara tenia presència a Europa amb Maria Badia i Raimon Obiols, perdrà aquesta quota de poder.

L'objectiu és clar: mantenir l'eurodiputat, amb una substitució de candidat. Després de coronar-se com un dels més actius del Parlament Europeu, Raül Romeva deixa pas al diplomàtic Ernest Urtasun. ICV es vendrà com la formació que més aliats té en l'àmbit europeu i els primers dies de la campanya en seran un exemple. A banda d'això, la defensa del dret a decidir serà una de les constants de la campanya, a més de la defensa d'una Europa més social i justa, que s'allunyi de la troica.

Amb el lema El que està en joc és el futur, el PP planteja una campanya en clau més estatal que mai, amb poc protagonisme del candidat català, Santiago Fisas, que va de número 12. El partit vol mantenir els votants de les generals del 2011, raó per la qual el missatge en què insistirà serà doble: exhibirà la recuperació econòmica que sembla apuntar-se i es refermarà com a mur contra el sobiranisme, tot remarcant la necessitat d'una Espanya unida i el fet que una Catalunya independent quedaria fora de la UE. En les pròximes setmanes hi tornarà a haver un desembarcament de ministres i càrrecs del PP estatal, tot i que Rajoy només vindrà el dia 17.

Sense representació a Europa, la formació presenta Javier Nart en un intent d'aprofitar el creixement que les enquestes li atorguen amb vista a les eleccions al Parlament. La crítica als partits nacionalistes i la necessitat que Catalunya es mantingui dins d'Espanya seran clau en la seva campanya.