L'entusiasta
És un habitual del vol Brussel·les-Barcelona, on té família i línia directa amb Mas i Pujol. El liberal flamenc Guy Verhofstadt ja va tenir la presidència de la Comissió a tocar, sobretot el 2004. Però el llavors premier britànic, Tony Blair, el va vetar per “massa federalista” i el dòcil Barroso li va acabar prenent la cadira. També era un dels favorits en les travesses del 2009. Verhofstadt no se n'amaga: somia en els Estats Units d'Europa, que és el títol d'un dels seus llibres amb què s'ha guanyat l'antipatia dels grans estats, gelosos de la seva sobirania. Regidor a Gant des dels 23 anys, als 29 Baby Thatcher, com l'anomenaven, ja presidia el partit liberal flamenc. I va aconseguir ser primer ministre de Bèlgica durant gairebé nou anys, una eternitat en l'ingovernable plat pays. Amb permís de l'ecologista Cohn-Bendit, és el millor orador de l'eurocambra, el més carismàtic. “Qui paga impostos ha de tenir el control i dret a decidir: no sé a Espanya, però a Bèlgica es respectaria el resultat d'un referèndum a Flandes”, va dir en una entrevista a aquest diari. Té 61 anys i fa tàndem amb l'eurocomissari finlandès Olli Rehn, el candidat dels liberals en els altres alts càrrecs de la UE, en l'àmbit econòmic o de la política exterior.
