El flagell
Collita del 74, l'any de la fi de la dictadura militar de Grècia, el precoç Alexis Tsipras va liderar l'ocupació de la seva escola durant una protesta quan tenia 17 anys. I aquest estiu en farà 40 prometent substituir “l'Europa dels pobres”, víctima del neoliberalisme, l'austeritat salvatge i el “genocidi econòmic” per “la dels pobles”. Carismàtic però amb un punt de demagog, Tsipras alerta que votar els socialistes és el mateix que donar suport als conservadors. “Són el mateix, com una pizza 2x1, si elegiu els uns, els altres vindran gratis”, va criticar, referint-se al Pasok i a Nova Democràcia. El diari Bild alemany l'ha arribat a titllar de “mig delinqüent” que “dóna suport obertament a la violència anarquista”. El presidenciable de l'Esquerra Europea lluita contra el “mite” que els rescats han “ajudat el poble grec” i denuncia que el 98% de l'ajuda europea s'ha destinat a retornar un deute públic il·legítim que no han de pagar els treballadors (en demana la reestructuració) i per finançar els bancs. Fan del president veneçolà Hugo Chávez (va ser dels pocs polítics europeus que va assistir al seu funeral a Caracas), ja ha assumit que Grècia haurà de continuar a l'euro perquè “és com una presó, és fàcil entrar-hi, però difícil de sortir-ne”.
