Una vida lligada al PSOE
Filla d'una família benestant –el seu pare havia estat un metge força reconegut i fins i tot va exercir càrrecs públics amb la UCD–, Elena Valeciano Martínez-Orozco (Madrid, 1960) va aparcar els estudis universitaris per centrar-se en el projecte socialista, i va començar a militar al partit amb 17 anys, en plena Transició. Tres anys més tard, va fer el salt a la seu estatal i va entrar a l'organització com a telefonista, des d'on va poder viure una de les moltes nits de trons i llamps que recorden les parets de l'antic edifici del carrer Santa Engracia, si bé aquella va tenir una especial transcendència històrica. Va ser la del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Valenciano, que parla perfectament el francès i que llavors tenia força coneixements d'anglès, va ser l'encarregada d'atendre totes les trucades dels partits socialistes d'arreu del món que volien informar-se del que estava passant al Congrés.
Des d'aquella etapa en què despenjava el telèfon, aquesta europeista convençuda, mediterrània, feminista i mare –tal com li agrada definir-se a les xarxes socials– ha pujat força graons fins a arribar a la cúpula del PSOE, en el qual, des del febrer del 2012, és vicesecretària general; és a dir, la mà dreta indiscutible d'Alfredo Pérez Rubalcaba. El primer càrrec de responsabilitat va ser, precisament, com a portaveu de la delegació socialista espanyola a Brussel·les. Al Parlament Europeu, hi va arribar amb Josep Borrell i va exercir la tasca d'eurodiputada des del 1999 fins al 2008. Va ser una etapa que Valenciano recorda com professionalment molt enriquidora però durant la qual li va resultar molt difícil conciliar la seva vida familiar.
Per això va agrair força que José Luis Rodríguez Zapatero la rescatés per integrar-se al grup parlamentari al Congrés durant la segona legislatura del govern del PSOE. Ella mateixa s'ha vantat en diverses ocasions que va ser una de les impulsores de la llei de l'avortament ara en vigor. I, de fet, s'ha convertit en la principal abanderada de la norma socialista enfront del projecte del ministre Alberto Ruiz-Gallardón de tornar a un sistema de supòsits, però molt més restrictius de la que es va impulsar en temps de Felipe González. Durant tota la precampanya, aquesta futura llei –que continua sense veure la llum– li ha servit de fil conductor per atacar la retallada de drets de les dones, i així poder presentar el seu perfil més combatiu i d'esquerres.
En un moment en què la flama de Zapatero s'ha apagat i Rubalcaba no acaba d'aconseguir que el PSOE aixequi el cap, Valenciano ha optat per tornar a Brussel·les, però aquesta vegada com a protagonista del cartell electoral. Els que la coneixen, però, no consideren que se'n vagi a les institucions europees per trobar aixopluc mentre es lliura la batalla de les primàries. Estan convençuts que l'actual número dos del PSOE vigilarà de prop tots els moviments que hi hagi en el seu partit perquè la seva estada al Parlament de la UE no s'eternitzi. Així que, si bé la seva trajectòria política actualment està lligada a Rubalcaba, Valenciano no es resigna que un eventual adéu del líder l'obligui a renunciar a seguir sent una de les dones més rellevants del socialisme espanyol.
