El ‘cortijo' andalús
Amb vista a les seves aspiracions de futur a Sevilla i a Madrid, Susana Díaz ha de poder demostrar que el seu territori continua sent el principal graner de vots del socialisme
Els successius escàndols econòmics que afecten la Junta i la UGT compliquen l'estratègia del PSOE de burxar la ferida del PP pels casos Gürtel i Bárcenas
la Junta tornen a situar el PSOE com a primera força
Susana Díaz és de les poques dirigents del PSOE que, allà on vagin, estan envoltades per l'halo d'autoritat que atorga el poder. En un tres i no res, la presidenta de la Junta d'Andalusia s'ha fet lloc en l'escena política espanyola i ha provocat que la ciutadania s'oblidi del seu antecessor, José Antonio Griñán, el qual, com la majoria dels exlíders socialistes, deambula pels passadissos del Senat i només se'l persegueix amb el micròfon quan la jutgessa Mercedes Alaya assetja els membres del seu antic govern. Díaz s'ha convertit en un revulsiu per aturar la desafecció dels andalusos envers les seves institucions –farcides de casos de corrupció–, considerades culpables que la crisi hagi estat especialment virulenta en aquest territori.
Malgrat que els escàndols que afecten la Junta (ERO irregulars i, darrerament, estafa multimilionària en cursos de formació subvencionats), a més de la hipotètica estafa detectada en la gestió del sindicat germà (la UGT), copen els jutjats, la presidenta ha aconseguit abstreure's del desgast i és l'única política andalusa que aprova en les enquestes d'opinió que s'han publicat en els darrers mesos. Això no vol dir que els escàndols que es van destapant successivament no hagin provocat un daltabaix en el discurs del PSOE estatal, que ja no es pot servir de Luis Bárcenas sense que el PP aprofiti per fer-los posar vermells recordant-los la crònica negra que arriba des d'Andalusia.
Però, tot i així, les aparicions públiques de Díaz a Madrid generen més expectació que les del secretari general del seu partit, i qualsevol declaració en clau interna fa tremolar les estructures de Ferraz. Perquè es diu que a la líder andalusa la tempta la idea que dins del PSOE es digui que porta Alfredo Pérez Rubalcaba per on ella vol. El dirigent estatal ha hagut de negociar amb l'andalusa el calendari de primàries i, gràcies a aquests pactes, va poder donar una empenta al seu projecte en la conferència política del 2013.
Menys suport, més bona posició
Però no tot són flors i violes per a una dirigent que encara s'ha d'enfrontar al repte de passar per les urnes. Necessita revalidar-se en el càrrec de presidenta, però també en el de secretària general, abans d'expandir les seves aspiracions a Madrid. I el 25-M serà per a Andalusia el veritable termòmetre per mesurar com l'afecten els casos de corrupció i, sobretot, per constatar si aquest territori continua sent el principal graner de vots socialistes. Si ara hi hagués eleccions a la Junta, el PSOE tornaria a guanyar, però perdria suport respecte a les eleccions del 2012, en què per primera vegada va vèncer el PP de Javier Arenas.
A més, Andalusia també s'haurà d'enfrontar al desgast del model bipartidista. I, en aquest cas, IU i UPD continuen capitalitzant tota la fuga de vots. Els sondejos indiquen que els de Rosa Díez entrarien al Parlament andalús i el suport als de Diego Valderas s'incrementaria en quatre punts. Tot i el retrocés socialista, els resultats són prou encoratjadors perquè la presidenta s'hagués plantejat en algun moment avançar les eleccions a la Junta per fer-les coincidir amb el 25-M. Volia aprofitar la guerra entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal per substituir Juan Ignacio Zoido –una batalla que va guanyar la vicepresidenta– i el fet que el nou líder del PP, Juan Manuel Moreno, sigui un desconegut per als andalusos. Finalment, se n'ha desdit i ha optat per provar les urnes de manera indirecta.
Per tot plegat, la carta de Díaz és una bona presentació per retenir part de l'electorat. Però el seu excés de protagonisme es podria convertir en una arma llancívola si el resultat no s'ajusta a les expectatives que ha generat el seu meteòric ascens a la primera línia de la política.