Moviments en el taulell europeu
Unió deixa en suspens el suport a Juncker després de l'oposició fèrria del luxemburguès a la consulta
Terricabras es decanta per donar suport a la candidata dels Verds, tot i que Keller fa campanya amb Iniciativa
Discursos i agendes que convergeixen, posicions que canvien. L'eclosió de Catalunya i Escòcia en el debat dels cinc candidats a presidir la Comissió Europea no només va provar dijous que el dret a decidir figura en l'agenda de la Unió, sinó que ha empès alguns partits catalans a moure fitxa per resituar-se. Unió no garanteix ara donar suport al popular Jean-Claude Juncker, el candidat que s'ha definit més fèrriament contra la consulta. ERC, que s'havia mantingut a distància de tots ells, es va desfer en elogis cap a la cap de cartell que ha defensat més desinhibidament el procés d'independència: Ska Keller, tot i que l'alemanya fa campanya amb ICV. Paradoxes: la formació ecosocialista, que pretenia diferenciar-se de la resta de partits catalans prioritzant el discurs contra la troica, és qui ha aconseguit empeltar amb més coherència la defensa del dret a decidir i el respecte a la independència en la seva família europea.
Tres dels cinc presidenciables van alinear-se amb matisos amb el dret a decidir. El ventall que recorre la tebior del liberal Guy Verhofstadt (“Hem d'escoltar quin futur volen els ciutadans”), el desacomplexament de Keller (“Els acolliria amb molta satisfacció en cas que decidissin ser independents”) i el respecte a l'autodeterminació d'Alexis Tsipras, que l'Esquerra Europea salpebra amb el federalisme (“Catalunya i Escòcia podrien tenir una autonomia més àmplia en les comunitats federals”).
Falta de “‹finezza›”
Els parents polítics de Brussel·les han fet aflorar algunes contradiccions. Els nacionalistes Ramon Tremosa i Francesc Gambús insisteixen des de fa dies que a l'europarlament votaran plegats a favor de la consulta digui el que digui Juncker i malgrat que el possible eurodiputat socialcristià entri al Partit Popular Europeu, com ja ho va fer Salvador Sedó. Davant del perill que Juncker hagi restat crèdit al leit motive amb què CiU aspira a mobilitzar l'electorat, Josep Antoni Duran i Lleida va rematar la qüestió deixant en l'aire el seu suport al candidat popular a presidir l'executiu comunitari.
“Ja veurem finalment quins són els candidats que es posen a votació i ja prendrem la decisió oportuna quan toqui”, va escriure en la seva carta web setmanal. Duran està convençut que a Juncker, a qui coneix des de fa vint anys, li va faltar “finezza” a l'hora d'alinear-se sense fissures amb Mariano Rajoy contra el procés. I va afegir, encara: “Entre Juncker i Catalunya, sempre ens quedarem amb Catalunya.”
CDC ja va exhibir dimecres el suport de Verhofstadt a la consulta. El líder dels convergents i president de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar de “molt significatiu” que es parlés de Catalunya al debat europeu i, en canvi, els caps de cartell espanyol del PP i el PSOE, Arias Cañete i Elena Valenciano, no hi dediquessin ni un minut en el cara a cara.
“La que votaríem”
En consonància amb el nou esperit que amara el partit que busca ocupar la centralitat socialdemòcrata a Catalunya, el número dos de la llista d'ERC, Ernest Maragall, s'havia ofert per enllaçar els republicans amb el socialisme europeu. Però Josep-Maria Terricabras es va definir ahir a favor de Keller. Terricabras veu en la joveníssima alemanya “la millor candidata”: “La que nosaltres votaríem.” Si bé és cert que l'Aliança Lliure Europea, on s'integren els republicans, forma coalició amb els verds en l'europarlament, també ho és que Keller és la candidata natural d'ICV i que ja ha trepitjat Catalunya per reforçar el seu suport a Ernest Urtasun. L'ecosocialista, de fet, feia gala ahir de Keller i de Tsipras, a qui avala EUiA.
El candidat del PSC, Javi López, va remarcar que Martin Schulz, que va diferenciar el cas català de l'escocès, ha “apel·lat al diàleg, reconeix i coneix la cultura catalana i n'ha estat un defensor”. Tot i que l'alemany va admetre que la UE “no té un model a seguir”, no es va pronunciar sobre el referèndum que el PSC vol legal i pactat amb Madrid.
El PP va valorar la irrupció de Catalunya al debat a cinc amb ambivalències. El candidat català, Santi Fisas, es mostrava “content” perquè es va evidenciar que és una qüestió interna per a Juncker i Schulz. Alícia Sánchez-Camacho en qüestionava l'aparició i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va minimitzar el pes dels candidats europeus favorables a la consulta. “Cadascú ha de fer la suma del que representa”, va dir.