Exlíders difícils d'ubicar
Aznar va ser encabit ‘in extremis' en un acte amb Cañete després d'implorar en públic al PP que se sentia ignorat
El PSOE reserva cinc mítings a Zapatero, però Valenciano imposa no coincidir-hi
González queda sol beneint una “gran coalició”
Aguirre fa campanya aliena a l'escàndol de la persecució policial en plena Gran Via
La seva metàfora que els expresidents són uns “gerros xinesos” en un apartament petit és tan celebrada que va animar Felipe González a desenvolupar-la l'octubre del 2011, quan era ell precisament el “gerro xinès” de l'aleshores candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba. “Ningú ens vol llençar a les escombraries, però molestem allà on ens posin”, es va sincerar González. “Per ser un gerro xinès, no està gens malament”, el va lloar aquell dia un Rubalcaba que completa gairebé quatre dècades en primera línia política sense haver ingressat a la categoria de porcellana xinesa. Enmig de la crisi del bipartidisme, en aquestes europees el PP i el PSOE han patit més que mai per ubicar els seus il·lustres expresidents, sobretot José María Aznar en la campanya dels conservadors i José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González en la dels socialistes.
Si bé el manual de la cortesia aconsellava fins ara manifestar el màxim orgull en públic per l'expresident, però més tard al·legar “problemes d'agenda” per disculpar aquelles presències incòmodes, la tenacitat d'Aznar a l'hora d'airejar en públic el seu desencís amb el PP –del qual ell és encara el president d'honor– ha revolucionat la gestió del “gerro xinès” a Gènova 13. “El president Aznar ha estat i serà sempre un gran actiu del PP”, emfasitzava el director de la campanya del PP, Carlos Floriano, el 29 d'abril, quan encara creia que el vell manual del reconeixement públic i el posterior vet sotto voce seria vàlid també en aquesta ocasió. Però aquells dies Aznar es va deixar veure en el Fòrum Abc i va exposar el seu desencís per no poder fer campanya amb el seu “bon amic” Miguel Arias Cañete amb una veu resignada i lànguida. “Arribats a aquest punt, jo ja no puc canviar les coses”, va implorar qui va ser president espanyol entre els anys 1996 i 2004, i es va limitar a aspirar a dos mandats per voluntat pròpia.
Lluny d'aplacar el litigi, el lament públic d'Aznar va obrar una onada de solidaritat interna en els sectors del PP poc devots de Mariano Rajoy. “És un dels grandíssims actius del PP”, presumia sense embuts Rita Barberá, alcaldessa de València. “Aznar és important si el que volem és recuperar de debò el vot del PP; el senyor Aznar no té cap problema, sóc la presidenta del PP de Madrid i organitzem un míting, però vinga, ràpidament”, va etzibar Esperanza Aguirre. Curiosament, la líder enarborava la bandera aznarista dies després de polemitzar amb la dona d'Aznar, Ana Botella, arran d'una cinematogràfica fuga en plena Gran Via de Madrid que va incloure l'atropellament d'una motocicleta de la policia local madrilenya que opera a les ordres de l'alcaldessa. Aguirre, alhora, fa campanya pel seu compte, tot i que ja va prometre una enretirada de la primera línia el 2012, quan fins i tot va equiparar la seva salut amb la del pres d'ETA en fase terminal Iosu Uribetxeberria Bolinaga adduint: “El càncer és una malaltia que tenim molts, per exemple jo.”
En plena efervescència, Gènova 13 va activar la reconciliació amb Aznar a través de la FAES, en què el lloctinent de l'expresident, Javier Zarzalejos, es va resistir esgrimint una agenda plena de compromisos internacionals. Finalment, però, la realpolitik es va imposar i Aznar va ser repescat per oficiar un col·loqui d'Arias Cañete. En un moment en què Rajoy s'exposa a tenir fugues de vots per la dreta del PP en direcció a UPD i sobretot al debutant Vox de Vidal-Quadras i Ortega Lara, Aznar podria frenar aquesta fuita. Però el sociòleg popular de capçalera Pedro Arriola, alhora, no ignora que si hi ha un factor que mobilitza del vot d'esquerres és Aznar.
Al quarter general del PSOE del carrer Ferraz, en canvi, la dèria de dissimular Zapatero en campanya no era pública. El PSOE li reserva cinc mítings (Alacant, Ourense, Lleó, Huelva i Madrid), però la candidata Elena Valenciano imposa no haver-hi de coincidir en cap. A Catalunya, el PSOE ha tornat a jugar la carta de Felipe González, que ha quedat sol apadrinant una “gran coalició” PSOE-PP com la que hi ha a Alemanya. En el míting de Barcelona sí que participarà Valenciano i el candidat europeu Martin Schulz. Gestionada la participació dels seus dos “gerros xinesos”, però, a Ferraz han descobert que tan difícil com encabir la seva porcellana asiàtica és encabir els aspirants a ser-ho en el futur. En un escalfament del que serà la lluita per la secretaria general del PSOE, Eduardo Madina protagonitzarà tretze mítings, Patxi López s'ha reservat tretze mítings fora del País Basc i Carme Chacón aterrarà els dies 20, 21, 22 i 23 de maig. Per ells tres, però, González encara no té cap metàfora.