El nou objectiu de Rajoy: TVC
L'Estat vol fer tancar la meitat de l'espai televisiu públic català amb la justificació que cal més lloc per al 4G
El Consell de Ministres aprovarà aquesta setmana la mesura
Una altra agressió de l'Estat al model lingüístic català, ara a través de l'oferta televisiva. El Consell de Ministres té previst signar divendres –tan sols dos dies abans de la celebració de les eleccions europees– un decret que obligarà Televisió de Catalunya a perdre la meitat del seu espai radioelèctric. Actualment les televisions públiques disposen de dos canals múltiplex –un espai on caben entre 4 i 5 canals digitals– i, segons la nova regulació de l'espai radioelèctric, aquests passarien a ser un de sol. Ara, TV3, Esports 3, Súper3-Canal 33 i el 3/24 emeten a través d'un dels múltiplex. En l'altre hi ha el canal d'alta definició. Què comportaria que el decret s'aprovés divendres? Pel portaveu del govern català, Francesc Homs, tres conseqüències: el tancament d'alguns canals, la renúncia a l'alta definició amb la pèrdua de competitivitat que això comportaria i també la renúncia definitiva a la reciprocitat –rebre emissions de les Illes Balears i del País Valencià i a la inversa; cosa que té a veure amb la llengua i la cultura en català.
L'eliminació d'un dels dos múltiplex que té TVC seria, segons Homs, “una situació greu que posaria en perill el futur de Televisió de Catalunya”. I encara més perquè, segons sosté, hi ha alternatives. Considera que es tracta d'una decisió política presentada sota l'aparença d'una justificació tècnica; perquè tècnicament es podrien fer les coses de manera diferent i hi ha espai per a tothom. Per exemplificar-ho va posar el símil d'una autopista amb un trànsit determinat, que és fluid. L'executiu de Mariano Rajoy pretén fer encabir més trànsit eliminant part del que hi ha, tot i que tècnicament l'autopista pot suportar la nova densitat de vehicles.
Un quart de l'oferta
Si aquesta situació s'acaba produint, el tancament de canals suposarà que es rebaixi la presència del català en l'espai audiovisual. Actualment suposa entre un 22% i un 24%, cosa que pel conseller encara és poc. Tot i aquesta presència ínfima, la programació en català obté bons índexs d'audiència. Per tant, si es procedeix al tancament de canals, la presència del català encara decauria més. En vista d'aquesta amenaça, el govern no concreta quines serien les accions que s'haurien de dur a terme ni quins canals en podrien resultar afectats. Estem encara, considera, en un moment per a la política i les relacions institucionals. Unes converses que fa mesos que s'allarguen, però que han tingut com a resultat una decisió unilateral i imposada de l'Estat, va afirmar el conseller. L'executiu català està ara en espera de què fa Rajoy divendres vinent per decidir com actua. No obstant això, iniciarà converses amb tots els partits i institucions per obtenir el seu suport. En aquest sentit, Homs va fer ús de la ironia i va dir que espera que obtindrà el suport d'aquelles formacions que pregonen un model basat en el bilingüisme.
Les esperances del govern en la receptivitat de l'Estat, però, són poques: “Esperarem una decisió que ve d'un govern que té credibilitat en el tancament de canals. Els tanquen i es queden tan tranquils”, va declarar Homs en referència al tancament del Canal9 valencià. Les raons que el PP esgrimeix per eliminar el segon múltiplex català són bàsicament dues. D'una banda, la necessitat de trobar espais radioelèctrics a causa del nou dividend digital –disposar de més espai per a les companyies de telefonia i 4G– i, de l'altra, “la pressa i excuses de mal pagador”, segons el conseller.
La mesura també podria afectar l'espai en català de TVE, tot i que Homs no s'hi va referir perquè no forma part del negociat del govern català. Qui és responsable de la gestió dels espais radioelèctrics públics de Catalunya és la Generalitat, que en cedeix l'explotació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En el cas de TVE, la gestió correspon al govern de l'Estat.
L'anunci d'Homs va provocar una dura reacció a les xarxes socials. La CUP va qualificar l'acció de “cop d'estat tècnic, una imposició política i una ingerència autoritària i vergonyant”, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, va assegurar: “Sense manies ara ens volen tancar la meitat dels nostres canals de televisió. Així creuen que renunciarem a ser amos del nostre futur.” Però no només van reaccionar els polítics. Molts ciutadans van expressar el seu malestar sota l'etiqueta #TV3NoEsToca. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va escriure: “Una nova mostra de l'interès de l'Estat per la diversitat cultural i lingüística: eliminar canals de televisió en català”.
LES FRASES
TV3, en el punt de mira estatal
Sense dir-ho clarament, el govern situa en el punt de mira de l'Estat la televisió pública. Ho exemplifica amb el canvi de criteris –que no legislatius– sobre la tributació de l'IVA, que en el cas de TV3 suposarà que perdi entre 24 i 25 milions d'euros. Segons el portaveu, el govern espanyol vol “encotillar i limitar” la Televisió de Catalunya fins que acabi sent residual i poc competitiva. “Allò que els molesta tenen tendència a silenciar-ho”, va concloure Francesc Homs, que va posar com a exemple el recent debat sobre les xarxes socials i la persecució anunciada pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, cap a les persones que pengin missatges inadequats a internet.
De fet, des de diversos mitjans públics estatals s'ha criticat sovint TV3 perquè consideren que dóna massa cobertura al procés independentista català.
