El professor més crític
Josep-Maria Terricabras s'emmiralla en el filòsof Bertrand Russell per subratllar que les seves passions són l'ànsia d'amor i el cultiu del coneixement
El cap de llista d'ERC va fer l'última classe poques hores abans que comencés la campanya
El seu últim consell als alumnes va ser que fossin “crítics”
El candidat d'ERC-NECat, Josep-Maria Terricabras, és procliu en els mítings de campanya a enumerar frases de personatges cèlebres. Segurament la que més repeteix és una de Joan Fuster: “La política o la fas o te la fan”, que utilitza sempre per demanar que hi hagi una alta participació en les eleccions europees. Però quan li preguntes directament que triï la cita que li agrada més, no es queda amb Fuster, es decanta pel filòsof i matemàtic gal·lès Bertrand Russell, que en la seva autobiografia exposa les passions per les quals va viure: “L'ànsia d'amor, el cultiu del coneixement i una insuportable compassió pel sofriment de la humanitat.” Tres premisses que també marquen la manera de ser de Terricabras, i una quarta que hi afegeix ell mateix: l'interès per protegir i defensar la llengua i la cultura “d'un país sobirà”.
Nascut l'any 1946 a Calella, Terricabras va estudiar filosofia a Barcelona i va acabar fent la tesi doctoral a Alemanya. “En la meva generació era claríssim que la filosofia es construïa a Alemanya. Ara s'acostuma a anar als Estats Units per gairebé totes les disciplines, però llavors el centre era a Alemanya”, relata Terricabras, mentre pren un cafè en un hotel de l'avinguda Roma de Barcelona, a prop de la seu central d'ERC. El cap de llista continua recordant la seva trajectòria acadèmica. El 1978 va començar a exercir de professor en un institut de Sant Feliu de Guíxols fins al 1987, quan es va traslladar a la Universitat de Girona, fins ara.
El dia 8 de maig va fer la seva última classe. Va acabar a les nou del vespre i a les deu es posava en marxa la campanya electoral. “Sort que vam fer el míting a Girona, perquè, si no, no hauria arribat”, explica amb un somriure als llavis. Terricabras no té previst tornar a la universitat, perquè quan acabi el seu mandat a Brussel·les, d'aquí a cinc anys, ja estarà jubilat. Per tant, el 8 de maig va ser molt especial. Quin va ser l'últim consell que va donar als alumnes?: “Els vaig dir que siguessin crítics i que sempre estiguessin al costat d'aquells que estan pitjor, dels més desafavorits, perquè els altres ja s'espavilen tot sols.”
Aquests dies de campanya, Terricabras passa algunes nits en un hotel de Barcelona, perquè no té temps material de tornar a Girona, on viu amb la seva dona. Però aquesta rutina no la vol repetir de cap de les maneres els pròxims cinc anys. “Viure en un hotel a Brussel·les? No em fa cap goig. Zero”, contesta taxativament. La intenció és buscar un apartament, que li permeti estar còmode durant unes quantes setmanes seguides sense haver de viatjar amunt i avall, i també on pugui anar, alguns cops, la seva dona, que està jubilada. A Brussel·les també intentarà aprofitar el temps lliure per als seus projectes personals, com ara embastar una biografia de Josep Ferrater i Mora, i una història del pensament català des del segle XVIII fins a l'actualitat.
Terricabras es presenta per primer cop com a cap de llista en unes eleccions. El 2012 el president d'ERC, Oriol Junqueras, li va oferir anar de número 1 a Girona en els comicis al Parlament, però ho va haver de rebutjar perquè estava convalescent d'un greu accident de trànsit que va patir el 2011. El van operar cinc cops amb anestèsia total, dos a vida o mort. “Va ser una experiència molt dura, perquè vaig quedar completament desvalgut. No em podia aixecar sol. Des de llavors m'ha quedat més gust per la vida”, admet.
Una vegada superada aquesta complicadíssima situació, ERC va tornar a trucar a les portes de Terricabras perquè sigués el cap de cartell a Europa. Però la primera oferta no li va fer ni Oriol Junqueras ni Marta Rovira. La direcció va enviar un “missatger previ” per sondejar-lo. Concretament, l'exdiputada i pròxima candidata dels republicans a l'Ajuntament de Girona, Maria Mercè Roca. “Som amics i un dia em va dir que volia parlar amb mi, però no em va comentar de què. Quan m'ho va explicar vaig quedar sorprès”, ressalta. Terricabras i Junqueras no van trigar gaire a posar-se d'acord i ho van mantenir en secret dos mesos. No ho sabien ni les dues filles de Terricabras.
Contactes sobiranistes
Al Parlament Europeu, el republicà podrà explotar una de les virtuts que el partit sempre destaca d'ell: que parla sis idiomes –català, castellà, anglès, francès, alemany i italià–. Aquest do li servirà per intentar convèncer el màxim nombre d'eurodiputats perquè se sumin a la primera iniciativa que presentaran els republicans: una declaració a favor del 9-N. Un dels dubtes que hi ha ara mateix sobre la taula és si Terricabras serà l'únic representant d'ERC que treballarà en aquest projecte o si, a més, també sortirà escollit el número dos, l'exsocialista Ernest Maragall. El candidat, però, no s'atreveix a fer cap porra. Junqueras sí que en va fer i va donar dos diputats a ERC i 3 a CiU. Diumenge veurem si l'encerta.