Missatge a Europa
Les forces sobiranistes concentren el 59,6% dels vots en una jornada de reivindicació europea dels catalans
La participació creix deu punts respecte de fa cinc anys i supera la mitjana espanyola
ERC suma 400.000 vots més que el 2009 i es converteix per primer cop en la força més votada
CiU i ICV-EUiA també creixen, tot i que no poden superar l'espectacular creixement dels republicans
El PSC continua en caiguda lliure i perd 350.000 sufragis respecte de les eleccions del 2009
El Front National de Marine Le Pen guanya a França i provoca un “sisme”, segons el primer ministre Manuel Valls
Les eleccions europees del 25 de maig passaran a la història del sobiranisme pel contundent missatge que la societat catalana va enviar a la Unió Europea. En primer lloc, pel significatiu augment de la participació, que va ser del 47,63% –quasi deu punts més que en la contesa de fa cinc anys. Però, sobretot, per la victòria aclaparadora dels partits que van donar suport al pacte pel Dret a Decidir. ERC-NeCat, CiU i ICV-EUiA van rebre el 59,6% dels vots, la qual cosa representa un increment del quasi vint punts respecte de fa cinc anys –van sumar el 37,7% dels vots, tot i que llavors ERC no anava en solitari– i es tradueix en un clam majoritari i molt significatiu a favor de la celebració de la consulta del 9 de novembre i, el que no és menys important, de la permanència d'una eventual Catalunya independent a la UE.
La clara victòria de les forces sobiranistes va ser el tret més significatiu d'una jornada que va donar altres titulars. El més significatiu, la victòria d'ERC, que va arrasar a les urnes amb 594.149 vots –400.000 més que al 2009– i es converteix en la punta de llança del procés a Europa seguida de CiU, que va aguantar l'embat i va créixer en nombre de vots, tot i que no prou com per aturar el brutal creixement dels republicans. I també la debacle del PSC, que va perdre 352.246 vots, passa de primera de tercera força i continua en caiguda lliure. En el context espanyol i europeu, la jornada va propiciar una nova victòria del PP, tot i que a menys distància que en anteriors conteses. Les eleccions d'ahir suposen el revés més important que el bipartidisme ha rebut en la història de la democràcia a l'Estat espanyol (més informació a Europa-Món).
Victòria inapel·lable
La victòria d'ERC va ser d'una contundència inusitada. Més, si es té en compte que no va anar acompanyada d'una davallada de CiU, que també va créixer i va sumar 548.718 vots –un 23,9% més que al 2009. Els republicans van sortir vencedors del frec a frec en totes les demarcacions a excepció de Lleida, on CiU els va guanyar per 3.000 vots. En van sumar quasi tretze mil més que fa cinc anys a les terres de Ponent; uns 290.000 més a la demarcació de Barcelona: prop de 40.000 més a la demarcació de Tarragona i uns 50.000 més a la de Girona. Inapel·lable.
Més participació
Els catalans van respondre a la crida dels partits sobiranistes i van situar la participació en un 47.63%, quasi deu punts més que fa cinc anys (36,9%) i set més que al 2004 (40,2%). Per demarcacions, l'augment percentual més significatiu es va registrar a les comarques gironines (12,36% més), seguit de l'experimentat a les demarcacions de Barcelona (10,1% més), Lleida (9,28%) i Tarragona (8,46%). A Catalunya, la participació va superar en quasi dos punts la registrada a l'Estat, que va ser del 45,85%.
CiU aguanta el cop
Malgrat haver estat superada per Esquerra, la federació liderada pel president de la Generalitat ha salvat l'embat europeu amb una certa solvència. Es manté com la segona força més votada, aquest cop per darrera dels republicans, i experimenta un creixement que resta urgència al debat obert per les discrepàncies internes entre els dos socis de la coalició.
Debacle socialista
El PSC continua en caiguda lliure, i aguditza la seva crisi després d'una jornada que va tancar amb 358.539 vots, 350.000 menys que fa cinc anys. La proposta renovadora encapçalada per Javi López va ser arrossegada pel retrocés dels socialistes en el context estatal i, sobretot, per la crisi del partit a Catalunya. El PSC va perdre més de 262.000 vots a la demarcació de Barcelona, el seu habitual graner electoral, i va experimentar un retrocés històric a la resta del país. A les comarques gironines, per exemple, va perdre quasi 55.000 vots. La lectura dels resultats evidencia que molts dels antics votants socialistes es van inclinar aquest cop per les formacions sobiranistes i, sobretot, per ERC.
Iniciativa creix
Dins del bloc sobiranista, ICV-EUiA és una altra de les grans vencedores de la nit. Ernest Urtasun arribarà al Parlament europeu amb el doble de vots que fa cinc anys (fins a més de 258.500). El candidat d'ICV-EUiA ha estat la sorpresa d'una campanya en què la candidata dels Verds a la Comissió Europea, Ska Keller, ha estat l'única que s'ha mostrat obertament a favor del dret a decidir. Un altra triomfadora és Ciutadans, d'Albert Rivera, que entra amb força a l'Eurocambra amb dos diputats i veu confirmat el seu salt a la política espanyola en uns comicis que són de circumscripció única.
Trasbals a França
A Europa es van encendre totes les alarmes. La victòria del Front Nacional de Marine Le Pen a França va caure com un gerro d'aigua freda i va ser titllada de “sisme” pel primer ministre, Manuel Valls. L'ultradreta també va guanyar a Dinamarca i va registrar augments importants a Àustria i Grècia. L'euroescepticisme, però, també hauria triomfat a la Gran Bretanya, segons els primers recomptes. El Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), que promulga la sortida del país de la UE com a punt bàsic del seu programa, ha fet bones les enquestes i ha aconseguit, per primera vegada, la victòria en les europees.