El bipartidisme espanyol s'enfonsa
El PP, amb 16 parlamentaris, obté una pírrica victòria després de cedir vuit escons i setze punts
El PSOE es queda amb 14 escons i pateix un fort desgast, que ensorra l'equip de Pérez Rubalcaba
Podemos, el partit del periodista Pablo Iglesias, es converteix en la gran revelació, amb cinc escons
l'Esquerra Plural i UPD augmenten la representació amb sis i quatre parlamentaris, respectivament
La xifra estatal és del 45,86%, nou dècimes més que el 2009, si bé Catalunya altera la mitjana
Ciutadans i Primavera Europea són els altres grups que s'estrenen a les institucions europees
Amb empentes i rodolons, el PP segueix sent la primera força espanyola al Parlament Europeu. Pel camí, però, s'ha deixat vuit escons i més de dos milions i mig de vots. Mentrestant, al PSOE no se li ha perdonat la gestió de la crisi i acusa la falta de credibilitat d'Alfredo Pérez Rubalcaba,i ha perdut nou escons i gairebé un milió i mig de vots. Però, sobretot, el socialisme s'enfronta a una gran fragmentació de l'esquerra amb l'ascens d'IU i la irrupció de noves forces, com ara Podemos i Primavera Europea. Aquest, si més no, era el retrat del resultat a l'hora de tancar aquesta edició, amb el 99% escrutat.
L'Esquerra Plural d'IU i ICV-EUiA ha passat de dos a sis parlamentaris mentre el grup Podemos del periodista Pablo Iglesias –la gran revelació després d'aconseguir cinc escons– sens dubte ha erosionat el PSOE i, de retruc, ha frenat una major empenta dels de Cayo Lara. Les formacions d'esquerra clàssiques han repartit també força vots a Primavera Europea (Equo i Compromís i Chunta), que ha obtingut un escó.
A hores d'ara, doncs, el bipartidisme en el seu conjunt ha patit una bona rebregada, fins al punt de perdre l'hegemonia. Ara per ara, només suma 30 dels 54 escons en joc i ni tan sols aconsegueix el 50% dels vots. Res a veure amb el 80% de fa cinc anys. I no només li han fet forat per la banda de l'esquerra. Els dos grans partits estatals han retrocedit davant la que des de fa un temps s'ha convertit en una de les seves principals amenaces, l'UPD de Rosa Díez (que passa d'un escó a quatre) i Ciutadans, que es presentava per primera vegada i que ha obtingut dos parlamentaris i s'ha convertit així en l'altra formació que ha donat la major sorpresa electoral.
Vox, el partit ultraconservador d'Alejo Vidal-Quadras, per la seva banda, ha esgarrapat 240.000 vots i, si bé finalment no ha aconseguit entrar a la cambra europea, ha enviat un missatge clar al PP de què és el que vol una part del seu electorat.
En les eleccions del 2009, el bipartidisme espanyol ja s'enfrontava, com ara, a més de 30 candidatures, però només sis van obtenir escons, mentre que en l'actualitat hi haurà deu grups sorgits de les urnes de l'Estat espanyol. A banda de la irrupció per primer cop d'UPD, amb un parlamentari a Brussel·les, fa cinc anys el PP i el PSOE van aconseguir mantenir l'equilibri, si bé ja havien perdut força respecte al 2004, quan de manera conjunta havien superat el 84% del vots i, després d'un repartiment addicional, sumaven 48 escons. Comparat amb els comicis que es van celebrar ahir, el 2009 l'ambient de crisi econòmica era molt menys perceptible –José Luis Rodríguez Zapatero tot plegat feia un any que havia revalidat la segona majoria al Congrés– i és per això que el vot protesta contra els dos grans partits estatals va ser molt menys contundent que en l'actualitat.
Avís nítid al PP
Rajoy necessitava la victòria, encara que tenia coll avall que perdria suport electoral, per poder seguir amb el seu pla reformista i frenar les veus internes que li exigeixen que s'escori més a la dreta. La Moncloa no vol recular i pretenia que les europees li servissin d'aval a les polítiques de retallades dels darrers dos anys i mig i als seus plans de mantenir l'austeritat en el futur, en consonància amb la majoria conservadora instal·lada a la UE.
La mala campanya de Miguel Ángel Arias Cañete, amb la relliscada davant Valenciano, no ha condicionat un resultat que les primeres enquestes ja apuntaven, amb el PP com a vencedor. El que cap enquesta no va vaticinar és la patacada que s'han endut. El missatge que se li envia des de la seva dreta, però també amb la irrupció de forces d'esquerra més enllà del PSOE i d'IU, és letal.
Per la mateixa raó, Rubalcaba afrontava els comicis intentant guanyar o perdre per molt poc i així preparar les primàries en un ambient de calma. Un resultat excessivament advers, com el que anit s'admetia que havien rebut, complica força el calendari establert per a finals de novembre, que és quan, a priori, s'havia d'escollir el futur cap de cartell del PSOE a La Moncloa.
Participació similar
A mesura que durant el dia s'anaven coneixent les dades participació, als quarters generals dels partits sorprenia que es mantinguessin a nivells similars als del 2009, si bé és cert que el fenomen català ha alterat força la mitjana. Finalment, la participació global ha estat del 45,86%, gairebé un punt més que en les darreres europees. De fet, si s'analitzen els diferents territoris de l'Estat, gairebé tots han registrat una menor afluència a les urnes. Amb les dades de les sis de la tarda, el desconcert s'havia instal·lat a la seu estatal del PSOE i a la del PP. Donant per fet que el PSC patiria una davallada important, encara tenien esperances de no enfrontar-se a una gran patacada pel fet que Andalusia havia resistit a la desídia general i davant la circumstància que alguns dels clàssics feus populars havien mostrat menys interès per anar a votar. Però, atesos els resultats, és evident que tot plegat havia estat un miratge.
Bildu agafa embranzida
El PNB ha tornat a guanyar al País Basc, però seguit molt de prop per Euskal Herria Bildu, que es col·loca com a segona força amb 177.000 vots pels 208.000 dels d'Íñigo Urkullu. La sorpresa, si més no, ha estat la de Navarra, on la formació abertzale també ha obtingut la segona plaça, al darrere del PP. Els conservadors han obtingut 53.000 vots. El 2009, el PNB ja formava part de la mateixa coalició que CiU i els nacionalistes canaris, mentre que l'esquerra abertzale només estava representada per Aralar, l'únic partit legal que hi havia en aquells moments. La irrupció d'EH Bildu en el panorama polític basc ja va complicar l'escenari d'aliances en les darreres eleccions a Euskadi, pel fet que es va situar com a segon grup al Parlament de Vitòria, amb 21 escons, i en aquests comicis europeus ha quedat demostrat que la força de la seva sigla va en augment. Fa cinc anys, Aralar anava en coalició amb ERC i BNG i va obtenir 41.000 vots a Euskadi. En l'actualitat Bildu encapçala el grup Els Pobles Decideixen.