“És un moment constructiu”

Metàfora cinematogràfica imprescindible per a una conferència protagonitzada per la directora, productora i guionista Isona Passola. “Passi el que passi sortirà un país, una pel·lícula, apassionant en què hi serem tots.” Eren les paraules de la també presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, que ahir va protagonitzar la xerrada del maig del cicle Moment Zero, coorganitzat per El Punt Avui, l'entitat Moment Zero i El Born Centre Cultural, escenari de pel·lícula on, com és habitual, es va desenvolupar el dinar.

Catalunya, considera Passola, té ara una oportunitat d'or per assolir i construir un estat propi que ha anhelat al llarg de la seva història. “En tots els moments en què els catalans han tingut un respir sempre hi ha hagut moviments d'emancipació nacional”, constatava. L'assentament de la democràcia a l'Estat espanyol, la consecució de la societat del benestar, el catalanisme com a ascensor social, la desactivació de tota amenaça militar i l'empenta de la societat civil expliquen, per la cineasta, com s'ha arribat a un punt en què la independència es veu no només com un objectiu possible, sinó, sobretot, probable i desitjable per una majoria dels ciutadans. “Ara sí”, resumia.

L'optimisme va impregnar una intervenció en què Passola també va fer una crida a abandonar la tan arrelada cultura de la crítica per ser part activa del procés. “Aquest és un moment enormement constructiu. Hem de fer propostes en positiu”, considerava, refermant-se en la idea que cal passar del lament a l'acció, d'actors secundaris a protagonistes. “Ara ja no s'hi val a dir que no ens deixen fer, nosaltres hem de dir què volem fer”, avisava.

I el primer exercici és l'anàlisi “del país que tenim per pensar el país que volem”. Passola, que justament hi treballa en la pel·lícula documental L'endemà –tracta sobre la construcció de la Catalunya estat, amb els reptes i riscos que comporta–, va identificar les tres principals preocupacions que desperta el moviment sobiranista segons el Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO. Són, per aquest ordre, l'economia, la corrupció i la permanència a les institucions europees. I l'aposta de la cineasta? Implica la reinvenció d'una socialdemocràcia en crisi emmirallada en els països nòrdics per adaptar-la al segle XXI i l'adopció d'un decàleg de mesures anticorrupció entre les quals figurin la limitació de mandats, la penalització dels polítics imputats, de les empreses que treballin amb l'administració pública que també ho estiguin i la desaparició dels indults. “La corrupció és el gran problema que té el procés. És un perdigó a l'ala i crea desconfiança”, alertava. Sobre la preocupació entorn de la permanència o no a les institucions europees, Passola reconeixia que “el problema és que ningú sap què pot passar perquè no hi ha precedents”. “Europa és la gran amenaça i el gran interrogant”, admetia. Qüestions per resoldre, doncs, en un procés que la productora deixava molt clar que té riscos. “Sabem que podem perdre coses però també guanyar-ne.”