La reialesa, a judici
El magistrat de Palma envia la germana del rei Felip VI al banc dels acusats pels delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal
El 2011, el jutge va estirar el fil de l'activitat del gendre del rei
Quan encara ressona l'eco de la solemne cerimònia de proclamació del rei Felip VI, Cristina de Borbó –la germana del nou monarca– es pot convertir en el primer membre de la reialesa espanyola que haurà d'asseure's al banc dels acusats per haver participat en una estafa multimilionària. El jutge José Castro ha fet el primer pas: mantenir la imputació de la infanta i enviar-la a judici. Però els seus advocats i la fiscalia anticorrupció ja han anunciat que intentaran aturar-ho i, de fet, han avançat que presentaran recurs contra aquesta decisió. El fiscal Pedro Horrach té clar que s'ha actuat contra ella “perquè és qui és”, subratllant que si fos una persona anònima se l'hauria exculpat. No s'accepta, doncs, la tesi de la “col·laboració silenciosa” que el magistrat apunta en l'acte de conclusió del cas Nóos en el qual deixa palès que hi ha indicis prou rellevants per actuar contra la infanta.
En una resolució de 167 folis, el magistrat intenta encabir-hi tres any d'investigació i milers de folis acumulats al jutjat de Palma, a través dels quals arriba a la conclusió que el principal artífex de la trama de corrupció és el marit de la infanta, Iñaki Urdangarin –imputat per vuit delictes–, amb la col·laboració absoluta del seu soci, Diego Torres, els quals es van aprofitar del parentiu del duc de Palma amb Joan Carles I per obtenir finançament, entre altres, dels governs de les Balears i del País Valencià.
Relleu reial
De fet, una de les causes del relleu al capdavant de la casa reial ha estat, precisament, la imminència d'aquest contundent acte judicial, respecte al qual els portaveus del nou monarca afirmaven ahir tenir el màxim respecte. Perquè, si el cas de corrupció ha arribat fins a la imputació de membres de la reialesa, és per la persistència del magistrat mallorquí, que no va parar fins que va aconseguir estirar el fil per poder destapar les activitats il·lícites del gendre de Joan Carles, el qual, el 2011, va ser el primer a passar pel jutjat de Palma, encetant un període en què la monarquia espanyola va caure en les quotes d'impopularitat més altes. De fet, quan semblava que la institució havia tocat fons –entremig va haver-hi la polèmica cacera del rei a Botswana–, va arribar el torn de la infanta, per a la qual ja en aquell moment es va preparar un operatiu per aïllar-la del nucli familiar, fins al punt que ha deixat de formar part de la casa reial. Així, malgrat que l'Audiència de Palma li va tombar un primer intent, Castro també va ser capaç de forçar la declaració com a imputada de la filla de l'anterior monarca. El jutge mai ha cedit a pressions, i la prova és que ratifica l'acusació pels delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública just quan la monarquia ha iniciat una operació d'imatge per recuperar el descrèdit dels últims anys i aturar el republicanisme que s'ha instal·lat en la societat. Així doncs, mentre el rei Felip VI aturava ahir la frenètica agenda que ha desplegat els últims dies, el jutge es va explicar a través del seu acte. I dels seus raonaments es desprèn que el magistrat de Palma no s'ha cregut la versió de Cristina de Borbó de fer la desmenjada davant les greus acusacions que hi havia envers el seu marit ni en l'actitud de respondre amb evasives o al·legant desconeixement de gairebé tot, malgrat la seva evident activitat com a copropietària de les entitats investigades.
“Aquiescència”
Per l'instructor, els delictes que s'imputen al marit de la infanta no s'haurien pogut cometre sense el “coneixement i l'aquiescència” de Cristina, i és per això que insisteix que no és creïble la versió que va oferir quan el febrer passat va declarar al jutjat. Presentar-se davant Castro fent veure que tenia una bena als ulls –l'estratègia dissenyada pel bufet d'advocats de Miquel Roca– no ha resultat suficient per escapar de la imputació. Tot el contrari, el magistrat recorda que hi ha prou jurisprudència per determinar que, en els casos de blanqueig de capitals, la “ignorància deliberada” no eximeix de responsabilitat, ja que es pot no conèixer l'origen il·lícit dels diners, però això no treu que se'n beneficiï. “L'amor, la veneració” o l'excés de confiança no han estovat gens ni mica el jutge, que deixa que sigui el tribunal el que jutgi si resulta versemblant la fe cega que Cristina va dipositar en Urdangarin.
En l'acte el magistrat també explica per què considera que la infanta estava al cas de tot posant com a exemple l'assumpte de la contractació “en negre” per part del matrimoni Urdangarin-Borbó de treballadors per a feines domèstiques, als quals es va comunicar que si superaven el període de prova serien contractats per l'empresa Aizoon, propietat de la parella. Una entitat en què Cristina va tenir força activitat per al pagament d'altres despeses familiars o en la contractació del seu habitatge com a despatx de la societat.
García Revenga i Grau, entre els desimputats
En la històrica interlocutòria feta pública ahir que tanca la instrucció del cas Nóos, el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha arxivat provisionalment la imputació sobre Carlos García Revenga, secretari personal de Cristina i Elena de Borbó, així com sobre vuit encausats més. Juntament amb García Revenga, el jutge també ha acordat el sobreseïment per al vicealcalde de València, Alfonso Grau, i l'empresari valencià Miguel Zorío, així com per a Mario Sorribas, exdirectiu de l'Institut Nóos i presumpte apoderat d'Urdangarin; pel presumpte testaferro Robert Cockx, Luis Tejeiro –germà de l'esposa de Diego Torres–, l'assessor fiscal Salvador Trinxet, l'exdirector de la fundació Madrid 2016 Miguel de la Villa i l'exdirector financer de l'entitat Gerardo Corral.
