Susqueda, el Far West de la Selva
El poble, dividit en dos bàndols, viu immers en una espiral de denúncies i suposades agressions entre uns i altres
Els dos bàndols s'acusen mútuament d'atacs i agressions. Fa poques setmanes Ortín va denunciar que l'home d'Eva Viñolas, que en l'anterior mandat era el primer tinent d'alcalde, li havia donat un cop de cap i que un jove romanès que treballa amb ells l'havia amenaçat de mort. Viñolas ho nega i afirma que el judici, que s'havia d'haver fet a mitjan agost, es va haver de suspendre perquè el jove romanès només entén el català i la seva llengua natal, i la jutgessa és castellana. Viñolas també sosté que Ortín denuncia que el romanès l'havia amenaçat en castellà, i que això «és impossible perquè no el sap parlar». Viñolas assegura que pocs dies després un «suposat» enquestador de la Generalitat va pujar al veïnat del Coll i va anar a cercar el romanès per fer-li emplenar un qüestionari en castellà. «És molt estrany això», opina.
Viñolas també va denunciar Ortín perquè creu que una nit de desembre li va punxar les dues rodes del cotxe. «Vaig anar fins a Anglès amb les dues rodes punxades amb les meves filles i ens podíem haver matat», afirma. Ortín va ser absolt i diu que ell aquell dia va estar de guàrdia vint-i-quatre hores i que la seva dona era a Barcelona. Ortín assegura que Viñolas no es va presentar al primer judici i que, per fer-ho, «va inventar-se una baixa per ansietat». Viñolas hi ha recorregut i nega haver-se inventat la baixa. També destaca que una nit de ple hivern en un veïnat com el del Coll només hi ha «quatre o cinc veïns».
Ortín també ha portat als jutjats Viñolas i el seu home acusant-los que, quan tenia el seu negoci obert, l'home de la primera tinent d'alcalde tapava els rètols de la carretera amb pintura. Viñolas sosté que és mentida, i acusa Ortín de llençar els rètols del seu hostal al pantà, tot i que no l'ha denunciat «perquè no val la pena». Viñolas també denuncia que molts dels gossos que té el seu sogre apareixen sovint morts per enverinament, i acusa Ortín d'anar a casa seva o a la feina i de començar a donar voltes en cotxe sense parar. «Sovint quan surto de la feina tinc el cotxe ratllat o els llums trencats», afirma.
Ortín per la seva part, assenyala que «té por», i que ell i la seva família viuen en una situació molt difícil i desagradable. «Haig d'anar als plens amb dos guardaespatlles», assegura el regidor, que també afirma que l'alcalde l'ha arribat a «encanonat» amb una escopeta.
Mercader i Viñolas també asseguren que l'altre bàndol són gent «de Barcelona» que «no estimen el poble». A més, Viñolas afirma que Ortín «anava dient per Osor que venien a colonitzar-nos».
Un possible quid
Segons asseguren diverses persones, els problemes haurien sortit en el mandat passat, quan l'anterior alcalde, amb el suport dels qui ara hi ha a l'oposició, haurien volgut tirar endavant un pla per urbanitzar la zona del veïnat del Coll, mentre que els qui governen ara s'hi oposen.
Asfaltatge polèmic
El 15 d'abril es va presentar a l'Ajuntament una petició amb 56 signatures demanant un referèndum sobre l'asfaltatge de la carretera del pantà al coll de Nafre. Ortín afirma que el govern «ha infringit la llei» perquè l'afer no s'ha debatut en el ple i que la consulta s'ha de fer perquè les signatures són més del 20% dels censats, i es mostra en contra de l'obra «perquè només la fan perquè beneficia el negoci de la primera tinent d'alcalde». Viñolas, per la seva part, afirma que només han confirmat 13 signatures de gent del poble, i diu que hi ha signatures de tres persones que viuen a Barcelona, d'un menor d'edat i que el germà d'Ortín «ha signat dues vegades».
Al Tribunal de Comptes
Oriol Ortín ha portat l'actual govern al Tribunal de Comptes i a la Sindicatura de Comptes per la reforma del local social. L'Ajuntament en va aprovar la reforma l'any 2006, i fins i tot va signar un conveni amb la Diputació en la qual rebia una subvenció de 39.000 euros. Ortín es pregunta què se n'han fet, d'aquests diners, tant dels de la subvenció com dels inclosos en el pressupost per l'obra, ja que la reforma no s'ha fet. L'alcalde afirma que «és molt fàcil d'entendre», i que aquesta subvenció no s'ha rebut perquè l'obra encara no s'ha fet. El regidor de l'oposició, a qui han tancat el seu allotjament turístic per manca de llicència, ha demanat reiteradament a l'Ajuntament que faciliti les llicències urbanístiques dels establiments del grup rival. Fins i tot ha anat al Síndic de Greuges, institució que ha manat al consistori que faciliti aquesta informació. L'alcalde, però, assevera que només ho faran «quan ho digui un jutge», i diu que estan «farts» que tant Ortín com Alberto Marcos, president d'una associació de veïns i número 2 de CiU, presentin denúncies i demanin constantment papers a l'Ajuntament. «Per primer cop hem hagut de contractar un advocat i tenim l'Ajuntament treballant exclusivament pels capricis d'aquests senyors», afirma. L'oposició acusa l'altre bàndol d'haver-se construït les cases en porxos agrícoles. Viñolas reconeix que hi pot haver algun cas, com el del representant de la Plataforma per Susqueda, Juan Carlos Logan. Precisament Logan i Ortín també s'han denunciat. El primer afirma que l'altre el va trepitjar, i l'altre diu que li va fer la traveta. En tot cas, Viñolas es pregunta què són les edificacions que han sortit fa poc en els terrenys de Marcos, i que han vist a través de Google Earth, ja que la finca està tancada. També diu que Ortín té una casa d'obra «il·legal que podria ser enderrocada». Ortín i Marcos també han denunciat greus irregularitats en un conveni de l'Ajuntament pel subministrament d'aigües.
«Són uns gàngsters»
L'alcalde de Susqueda durant l'anterior mandat, Jesús Jordà (CiU), afirma que els que governen ara «són uns gàngsters» i denuncia que a l'Ajuntament «algú s'està quedant diners». «Hi ha gent que s'enriqueix dins de l'Ajuntament», assevera. Jordà reconeix que la divisió en el poble és entre «els de sempre» i «els que vénen de Barcelona». «Els qui governen ara no traguen els de fora», afirma. Jordà, davant les denúncies d'uns i altres sobre cases i construccions il·legals és contundent: «Aquí tot és il·legal, tothom té la casa a la bona de Déu.» Jordà és equànime en el cas dels empadronaments, i assegura que tots dos grups fan trampa i abans de les eleccions empadronen gent per obtenir més vots. Preguntat per si és cert que en més d'una ocasió hi ha hagut amenaces amb l'escopeta entre gent del poble, l'exalcalde ho reconeix sense dir-ho clarament, tot i que no vol dir noms. Jordà es va presentar en aquest mandat com a número quatre de la llista de CiU, però va ser el més votat. Tot i així, ara no és regidor. El govern afirma que Jordà va ser víctima d'un engany per part de l'actual regidor de CiU, Oriol Ortín, que li va fer signar la renúncia sense que ell se n'adonés. L'actual primera tinent d'alcalde, Eva Viñolas, assegura que el dia abans de la presa de possessió, Jordà va trucar a l'Ajuntament per saber a quina hora hi havia d'anar, i que es va quedar sorprès quan li van dir que hi havia una carta de renúncia seva en el consistori. Jordà no ho confirma, però assenyala que un dia el van convèncer, però que després se'n va penedir. «Jo no volia, jo no volia, però al final vaig signar, però no volia...», afirma, alhora que destaca que es vol tornar a presentar per ser alcalde. Sobre la suposada llegenda de si en els mandats anteriors al seu govern «es feia votar els morts», Jordà ho reconeix: «És veritat.» Explica que com que faltaven vots s'anaven posant les paperetes que calien dins l'urna.