NOTÍCIA DE CALEDòNIA
Miliband baixa, Salmond puja?
El referèndum escocès ha abocat la política britànica a grans paradoxes
Diàriament, a primera hora, m'arriben a la safata del correu electrònic les dades de les enquestes que fa l'empresa Yougov. En fa de tota mena, no només polítiques, tot i que són les majoritàries. Divendres, me'n va entrar una sobre intenció de vot a les eleccions generals britàniques del 2015. Les xifres que mostra són preocupants per al laborisme. I, segons la creença general, per la mateixa raó això faria albirar un cert grau d'esperança per al Partit Nacional Escocès i el projecte independentista.
Els conservadors obtenen en el sondeig de què parlo el 35%, els laboristes, el 36%, els democrataliberals, el 8% i l'UKIP, els antieuropeus de Nigel Farage, el 12%. Amb unes projeccions com aquestes, David Cameron es pot fregar les mans. No farà les maletes i continuarà al 10 de Downing Street entre el 2015 i el 2020. Andrew Cooper, antic director d'estratègia del premier i ara assessor de la campanya unionista del referèndum, ha fet una piulada delatora: “Cap partit de l'oposició ha guanyat mai unes eleccions generals des de la posició que ara donen les enquestes al laborisme.”
Dos sondejos més igualment recents, de no més de quinze dies enrere, indiquen que si els escocesos consideren possible que l'any vinent hi hagi a Londres un renovat govern conservador, potser amb majoria absoluta o bé amb la molesta crossa de l'UKIP, podrien votar per la independència sense massa problema: és el parer del 55% de l'electorat. És un condicional massa gran però no és del tot menyspreable.
En l'intent de reconstruir l'espai de centreesquerra que Ed Miliband, líder laborista, ha fet des de les eleccions que va perdre Gordon Brown el 2010, el seu missatge de renovació ha entroncat molt amb el que ha utilitzat Alex Salmond per anar guanyant eleccions nacionals des del 2007 i per cimentar la defensa de la independència d'Escòcia: que si combatre la desigualtat, que si revertir la privatització de la Seguretat Social, que si enfortir els serveis socials i l'atenció a la infància, etc., etc., etc. Ara, però, i com un arma més a què recórrer per esgarrapar vots a l'unionisme, el Partit Nacional Escocès (SNP) ha d'atiar la por que els conservadors seguiran a Downing Street el 2015. Podria així convèncer més escocesos perquè votessin sí. Ja que la manera de deslliurar-se'n, de Cameron i els seus, l'única, seria optar per la independència. Un partit progressista, doncs, l'SNP, anima els conservadors contra el laborisme. Una més de les moltes paradoxes a què el referèndum escocès ha abocat la política britànica.
FALTEN 72 DIES
