El món local, unit pel dret a decidir
Més d'un miler de càrrecs electes municipals expressen el suport a la consulta en una trobada al pavelló de Fontajau
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, defensa que “la democràcia no és mai una quimera”
Moltes veus i una sola reivindicació: “Volem votar.” Més de mil càrrecs electes municipals es van congregar ahir al pavelló de Fontajau de Girona per alçar la veu en defensa de la consulta del 9 de novembre. Ho van fer dins de les jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat en un acte organitzat per El Punt Avui i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).
Va ser una trobada multitudinària, una de les cites municipalistes més massives d'ençà de la recuperació de la democràcia. Una convocatòria tan àmplia com transversal per reclamar que Catalunya pugui decidir el seu futur a les urnes, però també per reivindicar el paper clau dels ajuntaments en el procés sobiranista, tal i com ja l'han assumit en altres moments de la història, com quan fa cent anys es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Justament, aquest era un dels missatges del manifest L'hora de decidir, subscrit per més d'un miler de càrrecs electes locals de tot Catalunya, que va llegir simbòlicament el batlle del que és el poble més petit del Principat, Sant Jaume de Frontanyà, que capitaneja el socialista Rubén Lladós. El text, obra de l'exconseller, exalcalde de Girona i també expresident de la Federació de Municipis, Joaquim Nadal –present a l'acte– expressa el compromís del món local amb la consulta de la qual en facilitaran “el desenvolupament legal en els termes que proposi el Parlament de Catalunya”.
Un referèndum que el conseller de la Presidència, Francesc Homs, encarregat de cloure la trobada, va rebutjar taxativament que sigui una fantasia. “A tots els que diuen que és una quimera els volem dir que la democràcia no és mai una quimera sinó una garantia de pau i de progrés col·lectiu”, va proclamar. “A nosaltres la democràcia no ens fa por”, reblava. Homs negava la idea estesa pel govern espanyol de Mariano Rajoy que la consulta és “la dèria de quatre polítics” i la definia com “una operació de país, col·lectiva”. El conseller posava d'exemple la mateixa trobada municipalista d'ahir, que va aplegar càrrecs electes que han exercit entre el 1979 i fins ara. Hi havia representants de les forces partidàries de la consulta i també del PSC. Entre ells, a més de Nadal, van assistir-hi l'exconsellera i diputada Marina Geli i Pia Bosch. Molt crítiques amb la direcció de qui acaba de dimitir, Pere Navarro, han participat, junt amb Nadal, del recent creat Moviment Catalunya.
“No fallarem”
La reivindicació de la consulta va ser el gran fil argumental d'una trobada que pretenia visualitzar que “el món local no fallarem al poble de Catalunya”, en paraules del president de l'ACM, Miquel Buch. “El repte del dret a decidir és un dels més fàcils que algú podria plantejar”, afegia Buch. L'argument, clar: “Els reptes difícils són aquells als quals ens enfrontem cada dia, però exercir la democràcia no pot ser difícil. Els ciutadans no ens demanen la lluna, ens demanen poder votar”, explicava. I alertava que, en cas que guanyés el sí-sí, “tindrem altres reptes: construir un nou estat”, proclamava.
Partidari de l'estat propi, de la seva banda, el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, feia una crida a concentrar-se a fer possible el referèndum del 9 de novembre i a treballar per eixamplar la majoria social per la independència. I alertava que, en cas que l'Estat impedeixi la consulta, els ajuntaments “serem alternativa”. Vila d'Abadal no anava més enllà. Sí que ho va fer, en canvi, el primer tinent d'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, (CUP) que, en cas de veto espanyol apostava per “tirar pel dret”. “Traurem les urnes al carrer”, proclamava. Cornellà va ser un dels quatre càrrecs municipals que van parlar en nom de les forces proconsulta. També ho van fer el batlle de Ribes de Freser, Marc Prat (CiU), el d'Altafulla (ICV-EUiA), Fèlix Alonso, i el de Caldes de Montbui (ERC), Jordi Solé. Tots ells per defensar que els ajuntaments estan “compromesos amb el dret a decidir”.
LES FRASES
“Hi ha un fil roig que va del 1979 fins ara”
Coincidència de tots els participants en la trobada municipalista del pavelló de Fontajau sobre la conveniència d'una cita en què alcaldes de diferents sensibilitats van expressar el seu suport inequívoc a la consulta del 9 de novembre que ve. Un clam municipal nítid i unànime. Un clam que, segons l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, “neix, creix i s'expandeix en cadascun dels nostres municipis”. Puigdemont creu que la reivindicació d'autogovern ve de lluny. “Hi ha un fil roig que ens porta des del 1979 fins ara, que no fa distincions partidistes.” L'alcalde gironí va concretar que en la restauració de la democràcia els alcaldes “van fer seu el desig de refer el país i des dels ajuntaments” i que aquesta voluntat es manté trenta-cinc anys després per assolir “la plena llibertat nacional”.