Primera volta a Sant Cebrià
La ciutat vota per elegir el seu nou batlle en un ambient apassionat
La complicació dels afers en curs, la complicada gestió del municipi costaner i les àmplies zones d'ombra que encara queden per elucidar -recordem que 15 persones, com antics adjunts i col·laboradors així com l'esposa del batlle desaparegut són inculpats-, no han impedit l'apetit de moltes persones pel càrrec vacant, una major part d'entre elles ja presents en l'antic consistori.
Les llistes en competició són sis, totes amb noms relativament semblants i amb tanta poca originalitat que hom es pot demanar si no hi haurà confusions per una part dels electors: «Saint Cyprien gagnant» de Claudette Guiraud (investidura oficial UMP), «Saint Cyprien toujours plurielle et solidaire» de Claude Valdès (afiliat UMP), «Le bon sens partagé» de Jean Roméo (autoproclamat «apolítc», però afiliat UMP), totes tres llistes vinculades a l'antiga majoria. Dues altres llistes «Saint Cyprien unis pour la raison» de Thierry del Poso (Nouveau Centre) i «Saint-Cyprien...c'est maintenant» de Marie-Pierre Sadourny (PS) venen d'elegits de l'antiga oposició. El sol nouvingut és Bernard Beaucourt amb «Saint Cyprien Renaissance», sense etiqueta, però recentment adherit a CDC, que fins ara no vivia a Sant Cebrià (hi passava les vacances), funcionari a París recentment jubilat i que compta amb el suport de Denis Moll-Escarpenter (MoDem) que, en un primer temps volia presentar una llista pròpia i Jean-Marie Galan, director jubilat de la societat d'endegament de Sant Cebrià, la SELCY. Una curiositat és el suport oficial de Convergència Democràtica de Catalunya (Nord) a Bernard Beaucourt, mentre que dos membre de CDC fan oficialment part de la llista Del Poso.
Les últimes eleccions de mars 2008 van donar més de 82 % de vot a la dreta/centre-dreta i el caràcter dretà de la ciutat costanera és òbvi amb 23 UMP, 4 NC i 2 PS.
Sant Cebrià compta amb 8598 habitants, més de 350 empleats municipals i 14 persones representen 15% de la massa salarial de la comuna.
L'Art a Sant Cebrià
Q.BRes no destinava Sant Cebrià a trobar-se en un escàndol en el qual l'art sembla ser el principal responsable. És l'amistat entre Jean Olibo, batlle de la postguerra, intel.lectual i amic de nombrosos artistes amb el pintor François Desnoyer que inicia aquest cicle que es veu accelerat per l'expansió fulgurant d'un petit poble rural en famosa estació balneària. Desnoyer, l'any 1962, dona a Sant Cebrià l'essencial de la seva obra artística i els seus arxius personals. Es crea un museu amb fama de qualitat, però de dimensions modestes. Quan Jacques Bouille, metge del poble, succeïx a Jean Olibo, les coses canvien a poc a poc; les adquisicions de peces pel museu s'incrementen, fins que, entre només els dos anys 2006 i 2007, es compra per 5 milions d'euros de pintures, estàtues i altres obres d'art. El patrimoni artístic d'aquesta petita vila de 8598 habitants seria avaluat a més de10 milions d'euros. És la desaparició d'una part d'aquestes obres posteriorment retrobades en el domicili o a casa de persones relacionades a Jacques Bouille que va originar l'enquesta judicial i la seva detenció. El misteri del silenci dels elegits de la llista Bouille a propòsit de les obres d'art, inclòs el seu antic primer adjunt delegat a les finances i successor durant 10 dies, Pierre Fontvielle, ara retirat de la cursa al municipi, és el fet més estrany de tot aquest assumpte. També "no sabien res" Claudette Guiraud, número 3 i després 2 del consell municipal o Claude Valdès elegit número 10 i professionalment controlador dels impostos.