La preocupació catalana de Felip
Tem l'escenari català a llarg termini davant un Rajoy que ho fia tot al TC perquè l'horitzó seu no va més enllà de dos mandats
No pren partit entre immobilisme i federalisme
En les repúbliques hi ha coincidència en el temps entre el mandat d'un cap de govern –primer ministre– i un president de la república, que acostuma a unir-los tots dos en l'obsessió pel curt termini. En les monarquies, però, el cap d'estat o rei té la temptació d'observar el president del govern com un accident temporal, perquè en el fons aspira a perpetuar-se més enllà d'una i de dues legislatures, i això fa que les seves preocupacions pel llarg termini sovint no tinguin en el govern del present el millor advocat defensor. A l'Estat espanyol, on el regnat de Joan Carles I va conviure amb cinc presidents del govern, el nou rei Felip VI aspira a perpetuar-se més enllà del mandat de Mariano Rajoy –acabi aquest el 2015 o el 2019 en cas d'una hipotètica segona victòria– i per això està “molt preocupat” per l'escenari a Catalunya, en el qual Rajoy ho fia tot al vet del Tribunal Constitucional a la consulta del 9-N. Així ho ha traslladat el monarca a alguns dels interlocutors amb què ha intercanviat impressions en el debut del seu regnat, segons ha pogut saber aquest diari.
Conscient que, per la mort del pare, Joan Carles I, o per l'abdicació, un dia arribaria la seva entronització, el llavors príncep Felip havia cultivat amb discreció relacions personals amb molts diputats al Congrés de la seva generació. Els contactes, segons les fonts coneixedores, eren amb diputats rasos i gairebé anònims però cridats a rellevar la vella guàrdia algun dia. Sense anar gaire més lluny, quan Felip VI va rebre dimarts el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per a ell no era un desconegut: el 2010, amb José Luis Rodríguez Zapatero al poder i quan ningú no hauria apostat per Sánchez com a futur líder del PSOE, l'aleshores príncep Felip va mantenir amb ell una reunió en profunditat de tres hores de durada. I, com amb Sánchez, que té 42 anys i que llavors en tenia 38, amb molts d'altres.
Teixir complicitats amb polítics de futur ha servit perquè els coetanis del rei Felip VI (46 anys) i la reina Letícia coneguin ara la preocupació reial davant les ferides que pot deixar la tardor catalana. Els consultats coincideixen a assenyalar que el monarca està “molt ben informat” del que passa a Catalunya, en contrast amb anàlisis que a Madrid identifiquen el dret a decidir amb la dèria passatgera d'Artur Mas. “Aquí hi ha un senyor que ha decidit convocar un referèndum”, va dir Rajoy encara divendres obviant el sentir d'una majoria de la població. Entre els informadors pròxims a Felip VI destaca, per exemple, el periodista català Jordi Gutiérrez, subdirector de relacions amb els mitjans a La Zarzuela del 1993 al 2009 i cap de comunicació des del juny.
En les converses que Felip VI ha mantingut els últims temps, a més, un nom sobrevola els diàlegs: Jordi Pujol i la “sorpresa” pels 34 anys d'ocultament del patrimoni. Escapant del curt termini en què es pot delectar un president del govern, un dels neguits reials és la por d'un viratge de la política catalana en el qual la CiU pal de paller sigui rellevada per ERC com a força hegemònica.
Esperant el desenllaç de la tardor, fonts de La Moncloa veuen un Rajoy “segur i confiat en la fortalesa de l'estat de dret” i que ho fia tot a recórrer tant contra la llei de consultes com contra la mateixa convocatòria del 9-N al TC. El detall que fos el TC l'origen de la ferida catalana que causa el desengany de l'Estatut i l'onada pel dret a decidir pot ser obviat per un president espanyol que es juga la reelecció el 2015, però no pel monarca, que per naturalesa aspira a reeditar la longevitat del regnat del seu pare. Tot i el paper de moderador que li reserva la Constitució, però, ningú no creu que el rei faci un pronunciament públic per desencallar l'espiral. “Ell és receptiu a escoltar les raons de la necessitat d'una revisió constitucional, però també comprèn els dubtes sobre la idoneïtat d'obrir un procés constitucional”, admeten els coneixedors de les seves últimes interlocucions.
LES DATES
La Zarzuela, pragmatisme i Espriu
Manuel Vázquez Montalbán reflexionava al seu llibre La aznaridad sobre el paper del rei –Joan Carles I– en una majoria absoluta del PP. “Es pot dir que Joan Carles és un rei acceptat per la immensa majoria dels espanyols, potser també pel terror que a alguns ens provoca una república presidida per Fraga o per Aznar.” Cohabitant amb presidents d'UCD, PSOE i PP, però, el rei ha superat sovint La Moncloa en pragmatisme. El 15 de desembre del 2011, Joan Carles I, per exemple, va rebre a La Zarzuela Xabier Mikel Errekondo, portaveu d'Amaiur al Congrés. Rajoy, en canvi, no l'ha saludat mai.
Quan va ser proclamat al Congrés, Felip VI va fer l'ullet al bàndol derrotat a la Guerra Civil espanyola evocant en el discurs quatre escriptors perseguits. A més del basc Gabriel Aresti, el gallec Castelar i l'andalús Antonio Machado, la ploma de la quota catalana va ser Salvador Espriu.