La jutgessa i Hisenda reclamen proves a l'expresident
La magistrada li demana que aporti el testament del seu pare i l'acceptació de l'herència
També pregunta a Andorra i a Suïssa si hi ha comptes dels Pujol
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ja ha rebut les primeres reclamacions per investigar la seva confessió de frau fiscal. La magistrada del jutjat d'instrucció 31 de Barcelona li va demanar ahir que aporti el testament dels seu pare i l'acceptació de l'herència per part seva i de la seva dona. Cal recordar que en el comunicat de la seva confessió, Pujol admetia que la família havia tingut durant 34 anys uns diners a l'estranger que, segons la seva versió, provenien d'una herència que el seu pare, Florenci Pujol, havia llegat a la seva esposa, Marta Ferrusola, i els seus set fills.
A més, la jutgessa va aprovar d'enviar les comissions rogatòries als governs d'Andorra i Suïssa, perquè tots els bancs d'aquests països informin si tenen comptes bancaris de la família Pujol. De cara a la investigació judicial, s'ha de tenir en compte que la resposta dels bancs del principat podria trigar tres mesos, i la dels de Suïssa, vuit.
A tot això cal afegir-hi la notificació de l'Agència Tributària que ahir dues funcionàries d'aquest ens van entregar, en mà –i de forma excepcional– a Pujol, després d'anar fins a casa seva, a Queralbs. Segons l'expresident, era una notificació per citar-lo a declarar.
A banda, ahir el president dels inspectors d'hisenda de l'Estat, Ransés Pérez Boga, va indicar que casos de frau fiscal com aquest són difícils de detectar perquè tots els moviments de diners són en efectiu i s'encobreixen en paradisos fiscals.
Els fruits de l'arbre enverinat
Una de les incògnites pendents de resoldre sobre el frau fiscal confés de la família Pujol, és si un oportunista extreballador de la Banca Privada de Andorra (BPA) va filtrar els comptes no declarats de Marta Ferrusola i els seus set fills a la policia espanyola, o va ser –segons La Vanguardia– la direcció del banc que va informar-ne, trencant el secret professional, el govern espanyol per no ser castigat per operar al país.
Fins ahir no era una informació fútil. Tant en un cas com en l' altre, la defensa de l'expresident de la Generalitat podria haver al·legat que aquesta documentació és una prova il·legítima i demanar-ne la nul·litat (sobre els seus comptes a BPA), i de tota la resta de proves relacionades. En l'argot jurídic s'utilitza la metàfora de “la doctrina dels fruits de l'arbre enverinat” per il·lustrar aquests casos en què s'obtenen proves vulnerant drets fonamentals. És habitual en les escoltes telefòniques a narcotraficants fetes sense mandat judicial. Ahir, però, la jutgessa del cas Pujol va donar llum verd a la petició de la fiscalia de Madrid de sol·licitar als governs d'Andorra i Suïssa que demanin a tots els seus bancs si tenen comptes de Pujol i dels seus fills. Aquesta acció farà legal la informació bancària (apareguda a El Mundo el 7 de juliol) i anul·la la possible impugnació d'aquestes dades d'investigació de claveguera.
