“La utopia assassina”

Fa exactament un any vaig preguntar als directors dels principals diaris italians com veien el procés d'autodeterminació català i per què en parlaven poc. Excepte un, que en un gest inaudit d'honestedat intel·lectual em va respondre “no en parlo perquè no conec prou bé el tema”, tota la resta van confessar que no creien que el procés anés de debò. I no han canviat d'opinió, almenys públicament. Els analistes italians interpreten la realitat catalana des d'una òptica eminentment italianocèntrica. Aquí, qui enarbora la bandera del separatisme amb més força és la xenòfoba Lliga Nord, que ha usat el sobiranisme exclusivament com a arma per fer xantatge a l'estat i obtenir-ne contrapartides. El discurs predominant a Itàlia és que Mas juga al mateix joc: tibar la corda al màxim per aconseguir millores econòmiques de Madrid.

Que els dos grans diaris italians estiguin agermanats l'un amb El Mundo i l'altre amb El País i basin les notícies sobre el procés en articles extrets d'aquests rotatius, no ajuda. Com tampoc ajuda que L'Espresso, el setmanari italià amb més difusió, hagi triat Javier Cercas per explicar als seus lectors què passa a Catalunya. L'escriptor va definir a mitjan agost el nacionalisme català com “una utopia assassina”, contraposant-la a la “utopia raonable” d'Europa. Cercas es mostra “preocupat pel dimoni del nacionalisme” (el català, és clar), pinta els catalans com uns éssers excloents “obsessionats a no perdre la identitat” i alerta dels perills que això pot comportar, fent al·lusió al nazisme. Aquest discurs troba bona acollida a Itàlia, que, com tot estat unificat, té natural antipatia cap als nacionalismes perifèrics, percebuts com amenaça.

Les darreres grans manifestacions han marcat un punt d'inflexió: ja no es pot liquidar el tema català amb una consideració folklòrica i s'ha hagut d'acceptar que hi ha una majoria social que vol poder votar. Amb tot, però, es continua observant el procés amb recel i incredulitat. Perquè a Itàlia ens prenguin seriosament caldrà mantenir la intensitat de la reivindicació i a més demostrar, amb fets, que el procés iniciat és un camí sincer i no una estratègia per obtenir almoina del govern estatal. El 9-N serà decisiu.