La moderació, els psicòlegs i Ióssif Stalin

A Madrid algú va aixecar el peu de l'accelerador i les editorials es van omplir ahir de moderació i caritat humana amb el “derrotat” Artur Mas. “És hora de pensar en tots els catalans”, recomanaven des de La Razón, i li prescrivien girar cap al PSC per tal de “completar la legislatura de forma assossegada“. Gens malament, si tenim en compte que el dia abans el volien fer dimitir. “Mas ha d'oblidar ERC i el 9-N i pactar amb el PSC”, titulava la d'El Mundo. I d'on venia, la coincidència (allà no fan editorials úniques, sinó que casualment coincideixen i ja està), si es pot saber? Doncs a les planes d'informació explicaven que Duran Lleida defensava aquest nou full de ruta pels passadissos del Congrés. L'ABC el renyava per no haver-ho fet abans. Però havíem d'anar a El Periódico per descobrir l'origen de tanta coincidència editorial madrilenya: “La Moncloa explora amb Duran i Iceta un possible pacte CiU-PSC.” Ai caram. Misteri resolt.

Potser era la moderació el que feia que ahir només tres columnistes enviessin als catalans sobiranistes a cal psicòleg a tractar-se el “deliri”, “l'obsessió” i la “bogeria”. Oti Rodríguez a l'ABC li posava un barret de Napoleó a Artur Mas. Resulta tenebrós com s'ha estès allà la mania de tractar la dissidència com una malaltia mental: quan no es pot concebre que l'altre pensi o desitgi coses diferents, se'l tracte de boig i llestos. Així no cal discutir-hi. Stalin omplia els manicomis d'opositors polítics. En l'estat de dret espanyol, per sort, només se'ls insulta als diaris.