QUÈ
HI DIUEN
Sang, suor i llàgrimes
pot evitar el rupturisme d'ERC
el nostre govern, el nostre Parlament i la nostra Constitució, que són coses comunes, al seu caprici. Doncs bé: tenim l'article 155
de la Constitució
els comicis i
els converteix en plebiscitaris, el que hauria de fer C's –i el PP i el que quedi del PSC– és no presentar-s'hi i promoure una abstenció activa
ha de ser un mur,
però no pot ser exclusivament un mur, que és allò en què el govern l'ha convertit
De sang, els diaris espanyols en fan des de fa dies. El trencament de la unitat dels pro consulta, cal aprofitar-lo. El País donava ahir a Joan Herrera dues pàgines d'entrevista perquè digués ben alt que ell no anirà a votar el 9-N. El mateix diari s'unia a les editorials d'ABC, El Mundo i La Razón, que durant la setmana han instat Artur Mas a escoltar Duran Lleida i construir una aliança CiU-PSC. “Renunciar a la consulta és el millor que pot fer en les fràgils condicions actuals”, li diuen. Com si més endavant hagués de ser possible.
De suor, també n'hi havia. Els diaris d'ahir mantenien un ull posat en els esforços que està fent el govern per al 9-N. I no dubten a delatar qualsevol moviment: El Mundo es fixava en la crida als directors d'instituts i insinuava possibles il·legalitats si deixen la clau dels seus centres a Joana Ortega. La Razón advertia: la Generalitat mobilitza els Mossos per al 9-N. Ortega haurà de suar per muntar-ho sense que els fiscals entrin victoriosos per la Diagonal.
I llàgrimes: les de Junqueras a Catalunya Ràdio. Hi van sucar pa. La Razón va fer un joc de fotos amb la seqüència del líder d'ERC trencant el gest. Amb tot, n'hi ha que continuen prenent-se seriosament l'amenaça separatista. Francisco Rodríguez Adrados, acadèmic de la RAE, reclamava que s'apliqui l'article 155 de la Constitució, com ja havia demanat altres cops, “per les polítiques ofensives contra la llengua comuna de tots”. Comuna de tots. Això ho ha escrit un catedràtic de la llengua. Més llàgrimes.
Rodríguez Ibarra troba el fet diferencial
L'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra va ficar ahir cullerada en el debat català tot escrivint que ja ha trobat per fi quin és el “fet diferencial català”: “la mentida”. I per què? Per les “mentides fiscals de Pujol”, i les de Mas amb “una consulta que no es podia fer
