Un país de color groc
Milers de voluntaris han tenyit Catalunya en el marc de la campanya ‘Ara és l'hora'
S'han pintat murals i façanes i s'han encintat monuments patrimonials i elements del mobiliari urbà
La iniciativa defensa la celebració de la consulta
El Partit Popular i Ciutadans han denunciat els actes en alguns municipis catalans
a la comarca del Montsià
la gent tingui un paper destacat en el procés
La ginesta, pel poeta de la “paraula viva”, Joan Maragall, era la flor catalana per excel·lència: “Floriu, floriu, ginesteres, / dalt dels monts, davant del mar, / enceneu-vos com fogueres / al sagrat de cada llar. / Les fogueres catalanes / ja flamegen dalt del cim: / són les flames sobiranes / d'aquell foc que tots tenim.” El seu imaginari, però, no comptava que, gairebé cent anys després, el groc de la ginesta tornaria a ser un símbol indissociable de la catalanitat. Va ser arran de la Via Catalana del 2013. Des d'aleshores, el groc ha tenyit algunes de les mobilitzacions més importants organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Començant per l'última Diada, en què el groc va conviure amb el vermell per construir la V més gran de la història amb els colors de la senyera, i acabant per moltes de les accions de la campanya Ara és l'hora, impulsada per aquestes dues entitats i que en les últimes setmanes ha arribat a tots els racons de Catalunya, fins al punt de convertir-la en un país groc. “S'han pintat façanes i murals i s'han encintat monuments patrimonials i elements del mobiliari urbà”, comenta Ferran Civit, un dels ideòlegs de la iniciativa, que s'ha difós àmpliament a través de les xarxes socials. “Pot semblar un acte incívic, però no ho és.” I matisa: “Els voluntaris saben el que s'hi juguen i ho han fet a consciència.” L'estàtua del general Prim a Reus, la discoteca Roc 34 a Vic i la Pedrera a Barcelona s'han engroguit per la causa.
Les accions que s'han portat a terme han deixat més empremta a les vies circulatòries més concorregudes del país. “Per arribar a tots aquests racons –explica el membre d'Ara és l'hora–, les seccions locals de l'ANC i d'Òmnium han tingut un paper fonamental. S'han encarregat de fer-ho gairebé tot”, assenyala.
L'origen del color que representa el moviment popular català té una explicació simbòlica que el relaciona amb la guerra de Successió: “El color que portaven, en la seva escarapel·la, els austriacistes, és a dir, els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria el segle XVIII, era el groc”, diu Civit. Tres segles més tard, els antecedents històrics de Catalunya són més vius que mai.
La utilització del color groc a Catalunya per donar suport a la consulta prevista per avui, però, té una dimensió sociològica més profunda des d'un punt de vista polític: en el decurs de la història moderna, diverses revolucions no violentes, democràtiques i liberals –moltes de les quals sorgides en l'espai exsoviètic– han convertit els colors en armes simbòliques en contra de líders acusats de pràctiques dictatorials i corrupció. La revolució taronja que es va originar a Ucraïna el 2004 per impedir que Víktor Ianukóvitx entrés al govern de manera fraudulenta n'és un exemple. La facilitat de trobar peces de roba d'un color concret, a més, ha incrementat el poder visual de les marees humanes que s'han produït. La revolució groga que ha proliferat a Catalunya a ritme de manifestacions, com la de l'Onze de Setembre passat i la del 19 d'octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, han fet camí pel dret a decidir mitjançant accions d'índole i creativitat diverses.
Poblenou del Delta, el poble groc
Poc més de dos-cents voluntaris de tot Catalunya i del Poblenou del Delta van pintar 70 de les 160 façanes d'aquesta pedania del Montsià els dies 11 i 12 d'octubre. “Vam fer una consulta popular i, tot i que la majoria hi van votar a favor, la gent s'ho va prendre amb desconfiança i sorpresa”, relata Josep Sancho, alcalde pedani. No obstant això, justifica, “gairebé tothom va participar activament en l'acció d'Ara és l'hora”. Els propietaris de les cases pintades les podran tornar a tenir blanques; l'Assemblea i Òmnium es van comprometre a pintar-les novament abans del març del 2015.
“L'impacte mediàtic que ha tingut la pintada ha estat molt gran”, indica Sancho. Una de les càmeres que gravaven durant el cap de setmana era la del productor audiovisual Lluís Cabezas, que ha elaborat un vídeo sobre l'acte. “Hi apareixen moltes de les persones que hi van participar, del poble i vingudes de tot el país”, recorda Cabezas mentre compta per centenars les reproduccions que l'enregistrament ha tingut a internet.
La tranquil·litat d'aquesta pedania de 180 habitants, però, “només es va trencar aquell cap de setmana”, sosté Glòria Segarra, veïna, que ha observat com gent forana ha visitat la vila amb comptagotes per fotografiar-se davant de les façanes i el mural que es va pintar a la plaça de la Font ebrenca. El mural, que reprodueix la frase “Vull un país amb una cultura viva”, va ser ratllat posteriorment i s'hi va escriure a sobre l'exclamació “Viva España”. “Aquesta setmana ho hem refet”, subratlla el batlle. “No hi hem de donar més importància de la que té”, afegeix.
Crítiques a la iniciativa
Les activitats de protesta de País groc que s'han realitzat en alguns municipis catalans han estat criticades per diverses formacions polítiques com ara el Partit Popular i Ciutadans. Un dels primers que s'hi van mostrar en contra va ser el president del PP a la demarcació de Barcelona, Alberto Villagrasa, que va animar els seus regidors a denunciar la iniciativa perquè “vulnera” algunes de les ordenances municipals i perquè es tracta, al seu parer, d'un fet “constitutiu d'una infracció administrativa”. La “taca groga”, tal com s'ha anomenat, no s'ha pogut quedar als carrers de Terrassa fins avui, data que es fixen els voluntaris d'Ara és l'hora per treure les cintes que hi han col·locat. Diversos operaris del servei de neteja contractat per l'Ajuntament van treure els embolcalls de color groc després que el PP i Ciutadans ho denunciessin.
Treballar conjuntament
“Amb la feina col·lectiva d'un país es pot aconseguir tot.” Amb aquestes paraules s'expressava Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, en l'acte celebrat al Poblenou del Delta. Però la unió dels voluntaris a les Terres de l'Ebre és només una part de la conjunció de tots els perfils possibles de catalans que des de fa poc temps s'han mobilitzat per crear un país nou. La força del col·lectivisme, ara, té un paper rellevant.
Avui, milers de voluntaris i favorables a la independència ompliran homogèniament col·legis i locals per expressar-se, aquest cop a les urnes. I qui sap si ho faran, de nou, amb el color de Maragall: “En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat.”