“Catalans plens d'esperança voten sobre la separació”, a la portada del ‘The Times'

Gran impacte del 9-N a la premsa internacional, aquest dilluns. L'edició escocesa del The Times titula en portada: “Catalans plens d'esperança voten sobre la separació”. El Financial Times assegura a través del seu corresponsal Tobias Buck que el 9-N a Catalunya es va celebrar davant d'una “forta oposició del govern espanyol, i tot i la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre'l”. El rotatiu destaca que els líders catalans “admeten que la votació no té conseqüències legals directes”, però que esperen que l'alta participació doni arguments al seu cas “davant de Madrid i d'altres governs europeus”. “Els líders catalans esperen que la participació a la votació enviarà un missatge”. 

Amés, el Financial Times assegura que tot i els intents “d'últim minut” per aturar el procés, el 9-N es va desenvolupar de forma “ordenada i pacífica”. El diari financer britànic recorda que el govern català “inicialment volia organitzar un referèndum més formal en la línia del vot de secessió d'Escòcia” però que el govern de Madrid ho va impedir “repetidament”. El diari afirma que Mas va demanar al govern espanyol després del 9-N que “escolti el clam de Catalunya”.

El corresponsal cita diversos votants que defensen que tot i el caràcter “simbòlic” del 9-N ja “ha arribat el moment” que els catalans decideixin el seu futur. El rotatiu també afirma que els líders independentistes havien evitat marcar-se un objectiu de participació perquè la suspensió del Tribunal Constitucional i la pressió de Madrid “podria persuadir molts catalans a quedar-se a casa”. Amb tot, recorda que els partits nacionalistes van recollir uns 1,7 milions de vots a les eleccions del 2012, i que “la manifestació independentista més recent a Barcelona va comptar amb 1,6 milions de persones”.

Per la seva part, el francès Le Figaro titula que un 80% dels catalans voten ‘sí' a la independència, però avisa que els resultats s'han d'interpretar amb “cautela” perquè “els que s'oposen a la independència havien anunciat que boicotejarien la votació”. Per això el rotatiu diu que van ser “els simpatitzants de la causa independentista els que van anar als col·legis electorals”.

El nord-americà The New York Times assegura que els catalans van votar “majoritàriament” per la independència “tal com s'esperava”. El rotatiu destaca que l'empeny independentista a Catalunya s'ha convertit “en el repte polític més important” per a Mariano Rajoy, i remarca les diferències amb el procés d'Escòcia, “autoritzat pel govern britànic a Londres”.

El New York Times troba “difícil de comparar” la participació al 9-N amb la de les darreres eleccions, i recorda que es va fer “sense cens oficial” i amb voluntaris. Per això el rotatiu considera que el resultat del procés participatiu “difícilment obtindrà el reconeixement internacional” que Mas esperava, diu, en el cas de la consulta.

El Washington Post titula per la participació de 2 milions de persones, a través d'un teletip d'AP. Pel rotatiu el 9-N va ser “l'última gran manifestació pro-independència”, després de les mobilitzacions de la Diada. La informació assegura que uns 1,6 milions de catalans van votar a “favor de separar-se i crear una nova nació al mediterrani” però que “més gent es va quedar a casa per la qüestionable legalitat de la votació o perquè estan en contra de la secessió”.

El diari nord-americà destaca les paraules de Mas demanant al món “ajuda” per “convèncer a les institucions espanyoles que Catalunya mereix un referèndum per decidir el seu futur”. La notícia destaca que el 9-N es va fer en un ambient “festiu” però que el govern espanyol i la justícia “continuaran una investigació per determinar si al celebrar la votació informal el govern català ha vulnerat la llei”.

Per altra banda, el diari portuguès O Público dedica el seu editorial al 9-N i es planteja “què serà Catalunya” després de la votació d'aquest diumenge. Així doncs, el mitjà recorda que la consulta estava prohibida pel Tribunal Constitucional (TC) i que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, havia afirmat que el nou 9-N “no és referèndum, no és una consulta i no és res que s'hi assembli”. O Público, però, constata que si no era un referèndum “s'hi assemblava prou; amb un petit matís tècnic: al no haver estat autoritzat pel Constitucional, no hi havia una llista prèvia d'electors. A mesura que anaven arribant s'afegien a la llista”.

En tot cas, destaca que al final de la jornada, tal com es preveia, més de dos milions de persones havien participat en la votació. Així, posa el focus en saber què passara a partir d'aquest dilluns i quines conseqüències tindran els resultats de la consulta, si és que en tenen alguna.

En aquest sentit, assenyala que tot i ser “una votació simbòlica”, el simbolisme va ser “tan evident” que difícilment el resultat serà “inconseqüent”. Finalment, apunta dos possibles efectes: que el president de la Generalitat, Artur Mas, “probablement haurà guanyat el dret a negociar amb Madrid una major autonomia política i fiscal” o, fins i tot, obrir el camí a un referèndum vinculant.