CDC intentarà pactar una consulta amb Rajoy però s'inclina per plebiscitàries
El coordinador general, Josep Rull, demana als partits buscar a partir d'ara un “mandat democràtic definitiu”
Apel·la a la unitat i al diàleg cap a un “punt únic definitiu”
Després del 9-N, CDC vol obtenir ara un “mandat democràtic definitiu” i veu dues vies per fer-ho. Pactar amb la Moncloa un referèndum vinculant a l'estil d'Escòcia -la possibilitat d'aconseguir-ho és “molt baixa, improbable”- o bé treballar per anar a unes eleccions plebiscitàries en candidatura de país. Així ho ha explicat el coordinador general del partit, Josep Rull, que ha comparegut acompanyat del comitè de direcció de Convergència. Rull, que ha explicat que ara s'adreçaran als votants de sí-no, ha apel·lat a la unitat i al diàleg entres les forces polítiques per parlar del “què” -”punt únic” al programa-, el “com” i en tercer lloc el “quan” sense que la proposta sigui “un pacte d'adhesió”.
CDC veu dues vies per moure fitxa a partir d'aquest dilluns 10-N. L'endemà del procés participatiu Convergència aposta per obtenir un “mandat democràtic definitiu”, i segons el seu coordinador general, Josep Rull això passa per dues úniques vies.
La primera de les dues vies és pactar un referèndum vinculant amb l'estat espanyol, una fórmula que ja li albiren poques possibilitats d'èxit. “És altament improbable”, ha dit Rull. L'altra opció és la que ja fa temps que Convergència defensa: unes eleccions de caràcter plebiscitari que contemplin una candidatura de país. Per fer-ho possible, Rull ja ha demanat anar més enllà de les dinàmiques de partit i escollir de forma “col·lectiva” quin és “el millor instrument per fer possible aquest repte”.
Per Rull , les plebiscitàries han d'anar “en paral·lel” a la proposta de referèndum pactat amb la Moncloa. Precisament en aquesta línia de restablir diàleg amb Madrid, Rull ha dit que Mas enviarà la carta que ja va anunciar al president Rajoy i que serà aquest dimarts en la compareixença del president quan se'n coneguin més detalls. El diàleg ha de servir per “carregar de legitimitat i evidenciar a la comunitat internacional que estem davant d'unes institucions intransigents”.
De fet, ha repetit més d'un cop que la via referendària sigui acceptada -la petició de referèndum a través de la sessió de competències ja es va rebutjar al Congrés a l'abril- i, vista la resposta d'aquest diumenge del govern espanyol per boca del ministre de Justícia, “estem parlant d'una o dues setmanes com a molt” per desencallar-ho, ha pronosticat Rull en demanar després resposta a Madrid en un “termini raonable”.
A partir d'aquí doncs, la proposta de CDC passa per aclarir què i com es tira endavant unes noves urnes. Pel partit d'Artur Mas, caldrà anar “més enllà de termes de partits polítics i unes eleccions així han de tenir un mandat molt explícit. Per tant, candidatura de país amb un punt únic molt clar, inequívoc”.
Rull és partidari d'acordar primer el “què” amb més partits: “quin és el programa que se sotmet a consideració dels catalans, amb un punt únic al programa electoral referint-se explícitament a aconseguir l'estat propi, la independència”. En segon lloc, el “com”, és a dir quina és la fórmula per “aprofitar les urnes per ser una opció guanyadora”; i finalment i amb menys importància, per Rull, “quan” pot ser que aquest opció tingui “clares possibilitats de ser victoriosa”. No plantegen una “proposta d'adhesió”, ha assegurat.
“Per què no van venir ahir?”
Josep Rull ha aprofitat també la roda per criticar que “alguns líders de partit de l'estat” no fossin a Catalunya el 9-N, en clara referència a Pedro Sánchez que aquest dilluns és a Barcelona,. “Per què no van venir ahir, per veure què fèiem?”. Entén que això és una “clara desconnexió” també dels grans actors de l'estat respecte de Catalunya i que això “referma” l'opció de molts catalans de “construir un país nou”.