Que les pedres s'aixequin

Que les pedres s'aixequin! Ja n'hi ha prou de líders cecs, covards i traïdors a la pàtria! Que ningú s'ho prengui com un atac directe, tots tenim culpa d'on som ara com a país. Obro aquesta reflexió personal, ja que és el moment en què el país està en una cruïlla complexa i no val a badar; fa tres anys que l'Estatut és vigent i encara estem pendents de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Tenim al davant grans reptes i calen figures polítiques i socials de primera. Ja n'hi ha prou de tanta misèria política. On són els ideals, on són les il·lusions per una Catalunya de nou admirada i respectada? On és la nostra fe en un país sobirà i ple? Realment sembla que estem en un país sense il·lusió, contents de gestionar quatre durets. Tenim una societat adormida, domada pels governs polítics que en aquest país condiciona molt el món econòmic. Cal que tots reaccionem, som en aquesta plàcida decadència de l'anar fent, del qui dia passa any empeny, pobre país o pobra ciutadania!

Cal que aquest any polític que s'obre el país s'aixequi i arrisqui, sí senyors: arriscar! Ja n'hi ha prou de la humiliació a què està sotmesa Catalunya, d'espoli fiscal, de comunicacions de tercera, de serveis saturats, de transferències de misèria al món local, d'un finançament apedaçat i, per postres, l'escarni públic, l'ofensa constant als mitjans, ara com fa cent anys enrere tots contra el problema catalán.

Com deia Joan Maragall: estem en una situació límit, tots ens hem d'alçar per defensar la nostra dignitat, per defensar el nostre dret a decidir, tots i tothom: homes, dones, joves, grans, pagesos, professionals, empresaris, obrers, els nous catalans i els de sempre, tots ens hem d'alçar, «fins i tot les pedres d'aquesta catalana terra» per defensar el nostre futur! La gent de Convergència estem disposats a fer-ho! Ja és l'hora!